BISTIAR s.

Bestiar.

V. bestiar.

"Item, que tot bistiar qui venga en la ciutat per vendre, e sera en lo terme de aquella, que algun regater no pusca comprar ne fer comprar sino la hora leguda, sots pena de cinch sols per bistia; puixe s, empero, vendre lo dit bistiar en qualsevol lloch de la ciutat sens encorriment d alguna pena."
Llibre de Mostassaf 50, Capítols dels carnicers (Mallorca, 1448)

"Item que tota persona e ses companyes en ço del seu e los vinyogals per tot puxen fer degola .j. cap de bistiar si son de .v. amont seran atrobats en mala feyta."
Ordinacions de la vila d'Àger 34, (any 1278)