BADAR v. n.

Obrir o tenir oberta la boca contemplant o oint alguna cosa.

"... e encara deu fort esquivar riure dissolutament, axi com es massa cridant, o massa badant la bocha, o massa sovin."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCVIIII

"... mira l lo leo, e a la resplandor de la spasa qui llampegava a la claredat del sol, comensa un poch a badar."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 72