BADAR v. n.

Guaitar amb admiració nícia; embadalir-se.

V. Cp. l'ital. Badare.

"E l infant ne va e fo en la ciutat e vehe les dones e bada e mira aquelles..."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 88

"Axi matex de vosaltres cavallers e fills de grans homens, e estaran per plaçes e per taules e puix anar badan per ciutat a les finestres cobejant dones e donzelles."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. IV, f. 209 v

"... e esdevenc a una aygua on estava a la riba gran re d omens qui badaven un home qui era negat en l aygua."
Llull, Ramon Blanquerna 2, cap. 87

"Aquell qui va per lo vent, badant deça e della, los peus del qual se muden seguint les delectacions carnals lla hon ne van..."
Canals, Antoni De Providència cap. sisè