BADALLAR v. n.

Respirar obrint convulsivament la boca.

"Per res del mon no badalls en taula, o si a ffer se cove, cobrit la bocha e sens clamor e brogit. Alscuns homens bestials cant badallen giten un gran crit qui es fort orreu e leig entre persones de vergonya."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià

"...badalle la mar e tota plena de bogues llance spumalls, e la arena somoguda puge alt e veia lo cel..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa III, 16

"Digna cosa es, senyer, que vos no exoescats los homens ergullosos de lurs pregueres, car dementre que us preguen, ja no faran sino badallar e estenilar..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 9, cap. 92

"com aquell feu,
hulls obriras,
badallaras
tu set badalls,"
Roig, Jaume Spill 12.324