AVERAR v. n.
Declarar verídic, mostrar que és ver.
"Ara pots be veure com esta closa La veritat a la gent qui avera Cascuna amor en si loable cosa." Febrer, Andreu Comèdia de Dant Purgatori, cap. XVIII, 34
"-Fuig a occasio, e no li vulles contrestar, ne assetiar de sostenir ço que mantenir ne averar no pories." Metge, Bernat Lo Somni lib. IV
"E ço que dit es dessus en lo present capitol, se pot mils averar e fundar per les paraules e obres de nostre salvador beneyt Jhesu Christ, recitades en diverses e molts lochs dels sants Evangelis..." Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 944, primera partida, XVI
| | |