AUR! interj.

Interjecció de comiat.
Adeu!

V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. ahur (v. 1, p. 49) i aur (v. 1, p. 149), cf. el cast. agur, cf. Monlau.

"E tantost totes les gents cridaren aur, aur: e tuyt ajonollarense e cridaren altes veus salve Regina."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LVIII

"... e los sarrahins qui ls vaeren que ya n avien hauda llengua, cridaren en llur sarrahinesch: -Aur! aur! -e molt vigorosament vengueren envers les galees d en Corral Llança."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XIX