APROPRIAR v. a.

Fer seu, usurpar la propietat; apoderar-se de.

"... e que los dits corsaris fan preparatoris de envasir, combatre, pendre e robar totes fustes que pusquen trobar dels dits sotsmesos, e les mercaderies, robes e altres bens que en aquelles sien a ells matexes apropriar."
Lletra dels cònsols de Perpinyà Als consellers de Barcelona, (3 de desembre de 1405)

"... has fets vots e permissions contra tota consciencia en menyspreu de la mia divinal jurisdiccio, cuydant apropriar a tu ço que es meu..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 99

"... no pusch satisfer a dues coses, ço es, a recitar gran multitut d exemplis de grans persones, e apropriar los esplendor de dictats que ls pertanyen."
Canals, Antoni Valeri Màximo 310, lib. III, tit. I

"... es vedada al christia tota cobeiança de possessions, officis, benefficis, arts, dignitats o altres bens mobles o immobles del prohisme, per apropriar ho a si e senyoraiar aquells sens raho e ab dampatge del prohisme."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 394, primer punt, cap. desè