ALTAR-SE v. refl.

Complaure's, agradar-se.

"E ells amen molt de cor mon frare e no s alten res de vos de vostra gent per veritat."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXVIII

"... faent li abelliments e çenbells d aço de que tot hom se alta, ço es, de honors e de delits e de peccunies, o d aço que sapies que a ell placia..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXV

"... e plau nos molt com tan be us sots trobada en la mar, e quan vos altats de la bellesa e avinenteses de la nostra galea."
Itinerari de Joan I n. 351

"E pregam vos que regonegats quines coses son vengudes en aquexa nau,e, si n hi ha de aquelles que sabets de que s altam, fets nos ho saber per tal que us n escrivam."
Epistolari del rei Martí Lletra núm. 12 ( 5 de gener de 1406)