ALTAR v. a.
Plaure, agradar.
"... veiats si les porets ginyar que l venen e lo preu qui n haurien a esser de manera que, si ns alta, lo ns puxam, pagants lo preu, aturar..." Rubiķ i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCCXCIII, 1
"Alta li n una, que era veada sols d ansalada, alls y formatge," Roig, Jaume Spill 5.224
"Empero, si aquell qui la dita roba vendra o haura venuda, dira a aquell qui la dita roba comprada haura que ll la li ven per aytal com es, dient: -Veiats la o la fets veure, e, si us altara, vos la prenets, e si no, vos la lexets..." Consolat de Mar tit. XIV, cap. CCXCII
"E prestament Plaerdemavida respos: -Molt me alten, senyor, les vostres paraules, mas no les obres." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXVII
| | |