ALTAR v. a.

Plaure, agradar.

"... veiats si les porets ginyar que l venen e lo preu qui n haurien a esser de manera que, si ns alta, lo ns puxam, pagants lo preu, aturar..."
Rubiķ i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCCXCIII, 1

"Alta li n una,
que era veada
sols d ansalada,
alls y formatge,"
Roig, Jaume Spill 5.224

"Empero, si aquell qui la dita roba vendra o haura venuda, dira a aquell qui la dita roba comprada haura que ll la li ven per aytal com es, dient: -Veiats la o la fets veure, e, si us altara, vos la prenets, e si no, vos la lexets..."
Consolat de Mar tit. XIV, cap. CCXCII

"E prestament Plaerdemavida respos: -Molt me alten, senyor, les vostres paraules, mas no les obres."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXVII