ALTAMENT adv.

D'una manera superior; excel·lentment, honorablement.

"E si algu las volra saber lige lo Albert gran qui altament ha tractat de les pedras preciosas y de lur virtut..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. sign. Dviij

"No res menys, per instituhir o instruhir la cosa publica a viure virtuosament, viven axi altament e virtuosa que apparien mes angels que homens en algunes obres lurs..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XVIII

"... despuylaren alegrament Griselda d aqueyles pobres vestadures que vestia, e arrearen la de les sues vestadures acustumades e la ornaren fort altament e maraveylosa."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 593