ALTAMENT adv.

D'una manera alta o altiva; brillantment, luxosament, amb parenceria; noblement.

"... e axi tost com fou jorn si s leva de son lit hon jayhia e si s va arrear molt altament de ses vestadures."
Història de Jacob Xalabín f. l. ij.

"En lo dit any [1420], estant lo senyor rey en Palerm, vengueren missatges, molt altament areats, de madama Johana, reyna de Napols, dient al senyor rey que li volgues ajudar..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 59