ALENDAR v. n.

Exhalar l'alenda; alenar, exhalar l'alè.

V. alenar.

"... cobra l espirit e ab fort flach alenda va alendar e respirar..."
Visió de Tundal (Clares Valls) 61. Llegendes de l'altra vida.

"... e Plaerdemavida lo posa dins lo retret, e havia y una gran caxa ab un forat que y havien fet perque pogues alendar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXVI

"... aquesta es de tisich e a lo mal en los lens (??)... e deuen lli sonar los pits quant se treballa a fer alguna cosa o en anar, e no s farta de alendar..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XV

"Digues: si hun hom porte hun costal que l fa suar, que anvides pot alendar, aço te sembla que sia be? Foll seria qui tal cosa digues."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LII