AFRONTAR v. a.

Concarar, posar en presència de.

"... per que la senyoria no l deu destrigar de aquell viatge si l dit senyor de la nau o leny fiança no haura, per ço car aquells a qui lo deute deura no l hauran afrontat ne destret ab la senyoria dementre que ab ells ensemps havia estat..."
Consolat de Mar tit. IX, cap. CCLXXVII