DESERT, A adj.

Desproveït, privat, freturós, desheretat.

"Si no us he lohat / segons que volguera
Deman vos perdo / qui sou mare vera,
Guarniu me del pris / no n reste desert."
Garcia, Lluís Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

"Lo maior dol qu om pot soffrir
Ez, a mon juy, adversitat
D onor e de felicitat,
E qu om se n vage puys desert."
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 459

"Mon mal no es / tant com en altre n vench:
yo l e fet gran,/ preant molt lo que pert,
car, veent me / de tot amor desert,
la terra m fall / e al cel no m estench."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 41, CXIV

DESERTAT, ADA adj.

Abandonat, ada.

"Perque u viuray ab marriment
Mentre qu eu visque ab dolor
Car visch desertat d amor..."
Planys del cavaller Materó 895

DESERTOR, A s. i adj.

Que deserta o abandona un lloc.

"... si alguns de aqui, naturals o habitants... la vila desempararan exint de aquella, com se diu, e se n iran, los quals sien per a fer armes, perque tals serien o son desertors de lur patria propria, en tal cas volem lurs bens sien presos a mans de nostra cort..."
Lletra de Pere de Portugal Als paers de Cervera. Igualada, 8 de març de 1464

DESERTRUÓS, OSA adj.

Dolent, a; errat, ada.

"De lles monges ja us vets tot dia
Les de paratge
Com tenen desertruos usatge
Car van pintades."
Sermó del bisbetó 795

DESERVIR v. a.

Cessar de servir; fer un mal servei, noure.

V. desservir.

"Qui ha apres de morir ha apres de deservir e es sobre tot poder."
Flors de les Epístoles de Sèneca XXVJ

"... per la deshabitacio que los frares del dit monestir hem haguda fer de aquell per causa de la guerra qui es stada en lo dit principat, deservint e lexant lo dit monestir, de que se n ha seguida ruyna e destruccio."
Llibre de la Universitat Igualada, 1475

"Pero yo pens be que la senyoria del Capita no sera content que la majestat de la senyora Princesa sia deservida, mas axi com es virtuos usara dels remeys qui se pertanyen."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXVII

DESESFORÇAT, ADA adj.

Mancat d'esforç, sense forces; desanimat.

"D amor ho dich / qui m trenqua lo pensar
que per null temps / sere per vos amat,
e per aço / yo m trob desesforçat."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 13, ed. Pagès - XVII

DESESMALTAR v. a.

Llevar l'esmalt; i figuradament deslluir, desvirtuar.

"Puix ta virtut - la mia no refforma
Y l teu socors -en aquest punt me falta,
Lo meu poder -voler lo desesmalta;"
Vinyoles, Narcís Scachs d'amor 554

DESESPER s.

Pèrdua de l'esperança; desesperació, cruel aflicció.

"Ah desesper!
Qui fayts infern haver!
Ja no us pogues en mi saber."
Llull, Ramon Medicina de pecat Ia part, XIV

"E pris comiat de vos, goig de ma vida,
Planyent, plorant e ab greu desesper
Maldint lo jorn de ma trista partida."
Jordi de St. Jordi Enyorament

"Llavors me respon desesper
Pronosticant que no s pot fer,"
Torroella, Pere de Cançoner de Saragossa f. 179 v

DESESPERABLE adj.

Que no dona lloc d'esperar; desesperat, ada.

"Sa malaltia
vent incurable,
desesperable
de millorar,
de pijorar
essent yo cert,"
Roig, Jaume Spill 3.040

DESESPERACIÓ, [DESSESPERACIO] s.

Còlera, exasperació, enuig, ràbia, ira.

"... faent compte que dins Paris avia gent que l amava tants com aquells que li eren rebelts, e que la gent d armes qui era qui no eren sino .dcc. la ampresa fou mes de joves que de senis, pero ab dessesperacio e per deslliurar lo conestable, tot hom se volia metre a martiri..."
Lletra de Aznar Pardo de la Casta A Ferran I. Bourges, 26 de juny de 1418

DESESPERANÇA s.

Manca d'esperança.

V. desperança.

"E com, dix lo Sanglier, dubtats que puys yo per servey de Deu he relexades les vanitats del mon, que Deu no n faça saul? -Replica Curial: -No dubte yo en axo, mas he gran dubte que mes vos haia mogut desesperança que amor..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 113

DESESPERANT adj.

Privat d'esperança; desesperançat.

"E si no fos per aso moltes vegades seria hom de les malalties pus desesperant de guarir."
Joan Jacme Alcoatí f. xvj v, a