PERAVONCLE s.

Avantpassat de l'avoncle.

"... e que ja en temps dels senyors reys en Johan e Marti de loable memoria peravoncles nostres..."
Lletra d'Alfons el Magnànim A Pere Becet. 8 d'agost de 1418). Arx. C. d'A. (reg. 2.603, f. 84 v)

PICAPERA, [PICHAPERA] s.

Pedrapiquer, picapedrer.

"... que donas a .XX. pichaperes que per XVI. dies continuament logas per traure marbre de diverses alberchs..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, LXV

PRELADIA, [PERALADIA] s.

Dignitat, ofici de prelat; prelatura.

"On, mortificar aytal fat voler, ço es amar preladia per esser honrat, pot esser mortificat remembrant la vida de Jesu Christ e dels sants qui amaren pobretat..."
Llull, Ramon Blanquerna 3, cap. 32

"A honrar Jesu Christ son donades preladies, canongies, prebendes; mas, qui honra Jesu Chirst?"
Llull, Ramon Blanquerna 3, cap. 58

"Mes de be ateny prelat per la ffi de la peraladia que per totes les ffins de sos parens."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxj, b. Bib. Univ. València

PRÒSPERAMENT adv.

D'una manera pròspera, amb prosperitat, venturosament, amb felicitat, favorablement.

"E axi navegaren molts jorns prosperament e salva."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 40

"... instruex profitosament la carrera d aquell qu entra en lo dit camp ambiciosament, a sostenir... los fets de les eleccions e de les promocions que s feyen per lo poble en lo dit camp, com no s seguien molt prosperament o axi com eren desijades."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.361, lib. VII, tit. V

PROSPERAR v. n.

Tenir, gaudir prosperitat; haver èxit favorable; esdevenir floreixent.

"axi del turch, / qui s mostre poderos,
noble senyal / havent vos per bandera,
vençut sera / l exercit animos,
cruel malvat, / qui contra nos prospera."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 45; Lahors de la creu, VIII

"... car veig que los mals homens qui amen ab decepcio e frau son prosperats, e veig abaxar virtut e lealtat..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CLXXVI

"E molt hom de mala vida es prosperat axi com vol, e james no soffer adversitat."
Metge, Bernat Lo Somni 488, lib. primer

PROSPERAT, ADA adj.

Pròsper, a.

"E per tal veuras comunament que aquests aytals borts moren lejament e orreament; no n veuras james hun quasi prosperat."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.433, cap. XXIIII

RECUPERACIÓ s.

Acte o efecte de recuperar; recobrament.

"Lo dit die fou feta... processo general e solenne per la dita Ciutat, per la recuperacio de o reduccio en sanitat de la persona del molt alt senyor lo senyor Alffonço Rey beneventuradament regnant..."
Novells ardits 23 de juny de 1458

"... que penseu quant damnatge se pot seguir de la perdua de aquella vila e despuix de perduda quant es dificil la recuperacio e quan donarieu nosal per cobrar aquella..."
Lletra de Pere de Portugal Als diputats i Consell de Catalunya. Palamós, 30 de juny de 1465

"E noresmenys posaren de continent taula per acordar gent qui muntas en una galiota qui era dins la daraçana, per anar en recuperacio de la presa e offensio del dit Ulzinet."
Novells ardits 31 de març de 1455

ROPERA adj.

Aplicat a una mena d'espasa llarga i fina per ferir d'estocada.

"it. Uns marraçans y espases roperes."
Gassull, Jaume Brama dels llauradors 113

SANGUINEA (PERA ___) loc.

Pedra semblant a l'àgata, de color de sang, dita també sanguínia, tinguda com emmenagog.

"Mas celes que son de mena axi com la pera sanguinea e totia, e sal armoniac, e vert, e sal..."
Joan Jacme Alcoatí f. lx v, a

SUPERABUNDANT adj.

Excessiu, copiós.

"... que placia a vos, Senyor, per remoure tot dubte e a superabundant cautela, remetre e fer gracia que de res que la dita galea pusche guanyar ne pendre, no puscats aver y ne demanar quint ne altre dret quinsevol que fos..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica LXXX

"... e si fer no u volran o no curaran, que aquells aytals sien gitats de la dita confraria o almoyna... feta a ells relacio de la dita monicio, la qual monicio los dits majorals hajen a fer per tres vegades a superabundant cautela."
Capítols de la Confraria o almoina dels tintorers de drap de llana València, 12 de maig de 1393. Arx. C. d'A. (reg. 1.902, f. 231 v)

SUPERABUNDAR v. n.

Sobreabundar, abundar molt.

"... quan vindra al dia del juhi general, la gloria superabundara al cors, que tot sera glorios."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXIX

TÀPERA, [TAPARA] s.

El botó de la flor de la taperera espinosa.

"item dos pots de vidre, en la un havia taperes e en l altre mel rosat."
Inventari d'en Pere Becet Any 1430

"De les fruytes dich que aquelles valen mes en aytal temps que tiren a acetositat, axi com guindoles, e malgranes agres e taperes en sols."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. V, IIa part, cap. III

"... e de flors de taparas tota sola es que en nostras parts s alegra..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. I

"E lo mati apres vinent en deju prin .iij. grans de taparas e pique ls e esclafa ls e mit los en un drap dins un poc d aygua tebeya, e mit ne una gota en cascuna nefle..."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 140 v. Bib. Univ. Barcelona