JUSTICIAT s.

Càrrec, jurisdicció, del magistrat anomenat "el justícia" (al regne de València).

V. justícia.

"e no res menys vos, senyor, com contra lo dit fur haguessets provehit del justiciat de la dita vila d Onda a n Anthoni Cirera..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. III, LXXXVI

"L onrat Consell, ex causa, acorda que no contrastant la provisio per aquell feta de reger lo offici de justiciat de la dita vila... elig de present en regidor del dit offici l onrat en Johan Dalaçamora, al qual foren donades per lo dit honrat Consell les mes veus..."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 6; 24 de desembre de 1385

JUSTICIER s.

Aquell que exercia el dret de justícia en un lloc o demarcació territorial.

V. mestre justicier.

"Ab tant lo senyor rey Darago trames missatgers en Sicilia En Ramon Alamany qui era mestre justicier de tot lo regne de Sicilia..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXXIV

JUSTICIER, A adj.

Zelós de fer regnar la justícia; amant de la justícia.

"Millor li n pres
a Finees,
com acora
e travesssa
ab lo punyal,
dins lo tendal,
la dona dita
madianita:
nom de guerrer
justiçier
li n ha restat
perpetuat."
Roig, Jaume Spill 15.853

JUSTICIER, A adj.

Pertanyent, relatiu als tribunals de justícia.

"... e albarans de pagues les quals se deuen fer d any en any per salaris qui als governadors nostres e procuradors justiciers, qui a jutges o assessors..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Maestre racional

JUSTIFICADAMENT adv.

D'una manera justificada, amb raons justificades.

"Com lo Rey lo veu parlar axi justificadament, ne fon molt content e no menys los jutges del camp, e tots digueren que Tirant era valentissim cavaller e molt discret."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXVIII

JUSTIFICAR v. a.

Disculpar, exculpar.

"... e vol dit que aquell qui iustifica lo malvat e aquell qui condamna lo just, cascu es a nostre Senyor Deu abominable."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.577, cap. VIII

JUSTIFICAT s.

Aquell que obra segons justícia i raó, just, equitatiu.

"En los homens te domini sobre los savis, sobre los jutges, liberals, vergonyosos, justificats."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. c

JUSTINA s.

Vestidura interior sense mànigues que arriba a la cintura.

"Al coll justina
duya, e mostres
de paternostres
e agnus d or
en dret del cor"
Roig, Jaume Spill 4.088, lib. II

Fitxa Dubtosa JUSTINA s.

Mena de joiell.

"Item .i. altro anell del ambre ab .iª. pedre de coral o justina."
Inventari del rei Martí 737, f. 111

"Al coll justina
duya, e mostres
de Pater nostres,
a Agnus d or
en dret del cor"
Roig, Jaume Spill 4.090

LLABI JUSSÀ un. pluri.

Llavi inferior.

"Item dien que a una altra hun studiant li vench per semblant manera e volch la besar, e ella bada la boca e morde l tan poderosament al labi jusa, que cuyda lo y arrancar."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XXVI

LLAJÚS, [LAYUS] adv.

Allà baix, allà sota.

"... de manera que ab consentiment de arlots e de gent vil de la vila se n entra layus que no s i poch dar altre consell..."
Rei Pere del Punyalet Crònica (Rei Pere del Punyalet) (ed. Coroleu, 1885) cap. III, 32

"... donaren batalla a escut e a lança tan gran e tan estret que la torre e la barbacana s esvehi, e mes hi hom foch layus, e exia gran fum dessus."
Rei Pere del Punyalet Crònica (Rei Pere del Punyalet) (ed. Coroleu, 1885) cap. III, 26

MESTRE JUSTICIER un. pluri.

Dignitat de la cort de Sicília.

V. justicier.

"Ab tant, lo senyor rey Darago trames missatgers en Sicilia En Ramon Alamany qui era mestre justicier de tot lo regne de Sicilia..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXXIV