Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    6 de 7    (82 registres)
veure  Gentilment
veure  Gents
veure  Home (Gentil ___)
veure  Indigent
veure  Intel·ligent, [intelligent]
veure  Legent
veure  Llegent, [legent]
veure  Lligent, [ligent]
veure  Marc d'argent
veure  Negligent, [necgligent]
veure  Negligentment, [necligentment, nigligentment]
veure  Pèl d'argent

GENTILMENT adv.

D'una manera gentil; graciosament, delicadament.

"E lo drach que veu que l ome no s movia, ans stava sperant, molt gentilment e suau se acosta a ell e besa l en la boca."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXCV

"La mula si s espanta, no li doneu dels esperons ni per res soffrenades... mas ginyant la gentilment e signant li dels esperons, e ffahent li mirar aso de que s espanta..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. iiij


GENTS s.

Col·lectiu significant un cert nombre de persones.

"Quant la ciutat de Tebes fon destruida e abatuda axi com havets hoit, les pobres gents e tots aquells qui n eran scapats de las batallas e de la destruccio, tots aquests se ajustaran."
MS. 352, f. 138 vº. Bibl. de Catalunya

"No vulles trop tost creure a les paraules de tots homens, car diverses de gents parlen en diverses maneres per portar a son proposit ço que volen."
MS. n. 216, f. lxxxxv, b. Bib. Univ. València


HOME (GENTIL ___)

Home de raça noble.

V.
gentilhom.

"Que us en diria? que n Antoni Spindola perde la testa en aquell lloch hon feu los desafiaments, e ab ell tots los gentils homens qui ab ell eren exits..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXVII

"Quant los ciutadans de Palerm e los gentils homens hagueren dit aço, tengueren lur consell..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXXXI


INDIGENT adj.

Molt pobre.

"Si donchs, aytals se multipliquen, nengu d ells no haura faenes en copia, de que s segueix que hauran esser indigents e pobres..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XXIX


INTEL·LIGENT, [INTELLIGENT] adj.

Dotat de la facultat intel·lectiva; que entén o coneix; hàbil, enginyós.

"... que cascun any en lo introhit del dit studi sien elets e assignats dos homens com pus intelligents haver se poran, los quals miren, hogen e vegen la manera e forma del regiment e lectura del dit studi..."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera Any 1442


LEGENT s.

Lector o llegidor professant en càtedra o facultat.

V.
llegidor.

"E mana aquí lo Papa, que les dites esgleyes sien tengudes de assignar provisio als dits legents, per tal que no los calga res reebre dels pobres scolans a qui ensenyen..."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. XIII


LLEGENT, [LEGENT] s.

Lector.

"E mana aqui lo Papa, que les dites esgleyes sien tengudes de assignar provisio als dits legents per tal que no los calga res reebre dels pobres scolans a qui ensenyen..."
Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià Iª part, cap. XIII


LLIGENT, [LIGENT] s.

Lector, llegidor.

V.
llegint.

"... es difficultat subtil, la qual lex anar, per tal cant no pens que molt fos profitosa als ligens en aquest libre."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXXIIII

"... atrevesch me de fer aquesta obra, pregant ab gran instancia a tots los ligents que si res hi aura que no ls placia e que ls torn a enug, que no donen a mi algun carrech..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 47


MARC D'ARGENT un. pluri.

El marc per a pesar l'argent, que era diferent del de l'or en quant al pes, si bé amb la mateixa divisió i subdivisió d'aquell.

"Lo march de l argent no es egual per tota la senyoria del dit senyor Rey, ans es en unes parts major que en altres, car lo march de l argent de Valencia es major que l de Barchinona .iij. diners per march."
Les coses pertanyents a la moneda d'or Doc. ms. Arx. Gen. del Regne de València, Títulos y Enagenaciones, vol. II, f. 231


NEGLIGENT, [NECGLIGENT] adj.

Descurat, que no té l'atenció deguda, indolent, desaplicat.

"Donchs, prenguam exemple del beneyt sent Jordi, no siam negligents en fer bones obres."
Ferrer, Vicent Quaresma 163, LII

"E si Hector, axi com es dit, hordone les sues hosts, gens lo Rey Agameneon no fo negligent ne remis en ordinacio de les sues, les quals foren .xxvj..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XV, 5.450

"Sant Bernat diu que l home negligent fa la casa ruynosa e aquella caura e perira, car negligentia diu que es foch ences que crema la casa..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Ab hom necgligent no faces companya."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxxij, d. Bib. Univ. València


NEGLIGENTMENT, [NECLIGENTMENT, NIGLIGENTMENT] adv.

Amb negligència.

"Empero si algun per ayublit alguna cosa de les dessus dites nigligentment se aura gequit, no sia culpable de iurament ni de alguna detraccio."
Instituts de l'orde del Griu VI. Any 1403

"... fon acusat per Publio Aquilio, tribu, e condempnat per lo juhi del poble, e aço per tal com negligentment s avia hagut en fer les vetles en los temples dels Deus."
Canals, Antoni Valeri Màximo 369, lib. VIII, tit. I

"Si no matar,
o si salvar
lo marit volen,
tanbe l se colen
necligentment:
lo pus dolent
moble que tenen
al llit l estenen;"

Roig, Jaume Spill 8.123


PÈL D'ARGENT un. pluri.

Color d'una capa dels cavalls.

"La setzena color es dita pel de argent bronyit: e aquest deu esser tot blanch sens nengun pel negre: e la blancor deu haver color de argent axi com he dit..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia Cap. XXX. De la color que dien pel d argent


torna a dalt