Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    6 de 7    (75 registres)
veure  Altivitat
veure  Altivós, osa
veure  Altor
veure  Altrament
veure  Altre
veure  Altre
veure  Altre ego [sic]
veure  Altre, a
veure  Altrejar
veure  Altrejat, ada
veure  Altressí
veure  Altreui, [altrehuy, altrauy]

ALTIVITAT s.

Altivesa.

"... mes que mes quant varen veure la gran superbia e altivitat d en Pere Atares qui... tenint se ja per Rey Darago, se n era molt relevat en tal superbia..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 20


ALTIVÓS, OSA adj.

Altiu, iva.

"... car axi com ell es, son los seus servidors superbiosos e altivosos, que ns portarien com si fossem cans..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 20


ALTOR s.

Altura.

"Que aquella per cert de Caldea, jasia que sia posada en molt gran planeta, era empero en altea de murs e enaxi alta que per la gran altor era cubert continuament de calitja..."
Cessulis, Jaume de Llibre sobre el joch dels escachs (ed. J. Brunet) 4t tractat, cap. I


ALTRAMENT adv.

D'una altra manera, diversament.

"Yo comportare per la gran necessitat que tots lo havem mester, sino altrament yo t jur... que si aço no fos james lo volria veure davant mi."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXI

"Car entre ls bons / yo ffare vida bona,
que altrament / me seria molt ffort;"

Martines, Pero Poesies de Pero Martines 93, III


ALTRE pron.

Altra cosa.

V.
aldre, alre, àls.

"... e mirau que no es a vos si de la honor vos recordau apartar ne dir altre del que haveu una volta dit quant lansas lo guant a mi..."
Lletra de batalla de Lluís Cornell a Galceran de Besora Cod. Escurialensis, L-I-25


ALTRE pron.

Qui no és la mateixa persona o cosa.

"Lo sete es creure que tan solament Deu pot donar gloria e vida perdurable, e no altre."
Catecisme MS. n. 216, f. lxxxxvj, d. Bib. Univ. València

"... mas esser amat per Deus no ve per merit de algu, sino per sola gracia divinal, e aconseguex la solament aquell que Deus vol, e no altre."
Metge, Bernat Lo Somni 1.295, lib. segon


ALTRE EGO [SIC]

Llatinisme significatiu d'una persona que en representa una altra i obra per compte d'aquesta; amic íntim.

"... pero en dies passats vos escrivi: pens no rebeu la letra. Ara per quant se per un altre ego le haurieu, vos he escrit demanant vos perdo, ab aquella obediencia puch, de mon tart escriure."
Epistolari del segle XV XXVIII


ALTRE, A adj.

Diferent d'allò que es parla, distint, divers.

"E per ço sol de aquesta pedra he volgut dir y manifestar la sua gran virtut y no de las altras."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. sign. Dviij

"... de que ella stava en punt de morir, maiorment que veya que aquell mal home donava a altre dona lo pa que ella menjar devia..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 25

"Altres Princeps posats en tant bella orde, e tant de zel de la lahor e servey de Deu."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.792, tercer punt

"En los altres dies feyners hagen e sien tenguts dits mestre e batxeller o altre d els, segons se concordaran, una liço de Logica a les quatre ores de mati..."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera Cervera, 2 d'agost de 1497


ALTREJAR v. a.

Atorgar, acordar, concedir.

V.
atorgar, otorgar.

"-Donch, digueren los missatgers del rey Darago, vinguen los vostres missatgers ab nos... -Certes, dix lo rey Carles, yo l altrey."
"-Diu nos lo rey Darago que, puix no li n volets combatre cos a cos, pendra rey o fill de rey. -Certes, dix lo rey Carles, no l altrey pas."

Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. C


ALTREJAT, ADA adj.

Atorgat, acordat, concedit.

"Altrejat fo l ofici a aquell canonge..."
Llull, Ramon Blanquerna 2, cap. 69

"E si vos volets anar
E m ajudats,
Cridarem tro sia altrejats
Be ordenats."

Llull, Ramon Lo Consili IX


ALTRESSÍ adv.

També, igualment.

V.
atressí.

"... e, si mes ne trau, fora es de la rregla de la mediçina lecxativa e esdeven per gran quantitat que aura la mediçina lecxativa per gran poder que traura los .iiij. elementz e altressí departiments del temps o de la terra."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 9, a


ALTREUI, [ALTREHUY, ALTRAUY] s.

Altri.

"Ben a pasats .X. anys que yo no pogui anar sens ayuda d altrehuy."
Sant Grasal MS. de G. Reixach f. 128 v

"E envia son missatge sempre de mantinent al Rey de Castella con lo pregava que li recaptas treva de nos a altrauy..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 375


torna a dalt