ALTRI s.

El proïsme.

"Çell qui mal diu / d altri ne s adelita
En mal perlar / renegan de son seny..."
Lleonard de Sors Cobla sparça Cançoner de Saragossa, f. 152

"Car si jo us guard / o altri vos reguarda
Los ulls son fets / solament per mirar"
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci

"Yo no son spirit ingrat a mi ni a altri..."
Disputa ab la anima de Guido de Corvo 160

"-Ara veurem que sera, que per ventura tal cuyda ontes d altri que creix les sues."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa II, 49

"... car la bonesa, bellesa e noblesa de altri que es a tu lunyada, no t pot fer bon, ne bell, ne noble, mas solament aquelles boneses e virtuts que tu hauras en tu mateix."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa VI

ALTRIR adv.

L'altre dia, dies enrere; no fa gaire; abans d'ahir.

V. jorn (L'altre ___).

"Tal por aguist / quan ausist la demanda
Que t dech l altrir / ayçell en Masdovelles"
Erill, Arnau d' O tu traydor Cançoner de Saragossa, f. 228

ALTRUI, [ALTRUY] s.

El proïsme; altri.

"Goig d altruy errada vilania es."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"E fem aquesta venda d aquest sent Johan de juyn qui ve a tres anys, sal dret d altruy, si ges n i a."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 167

"... que gens pas no es rao que negu puixa ni deia haver poder en los bens d altruy sino aytant com aquell de qui seran li volra donar."
Consolat de Mar tit. I, cap. L

"No vives d altruy e viuras franch."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxxj, b. Bib. Univ. València