CONVICÍ, INA adj.

Veí, confinat, contigu, pròxim.

"... en trametre la gent a Panissas, lo Pertus, a les Abelles e en fer preparar los lochs convicins de aquells passos, se ha fet e s fa continuament tot lo degut..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 21, p. 268

"Aquesta batalla se sabe per tot lo Realme de França e per totes les parts convicines..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 87

CONVICINAR v. n.

Confinar amb, estar contigu.

"... en les fronteres de aquest regne e del regne de Arago, les quals termenen, convicinen e son propinques e contigues com sabeu ab lo dit realme de Castella..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 14, p. 352

CONVICTE, A s. i adj.

Que està demostrat el delicte (d'un reu).

"E ells sabents tot quant tro en aquell dia sera estat proceit en les causes dels encarcerats, diffugis judicials s esforcen de tot en tot esquivar, per tal que ls encarcerats convinctes cascun sa pena se n port..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Oydors

CONVIDADOR, A adj.

Qui convida i és inclinat a donar convits o banquets.

"Aço hajes per cert: que hom gran convidador no pot molt prosperar, ne hom que volenter reeba convits no pot esser molt temprat, ne nodrit, ne amesurat."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCXXVI

"no ls plau lloguer,
ni l lloguader,
conduydor,
convidador
no ls plau oyr,
molt menys seguir;"
Roig, Jaume Spill 14.567

CONVIDANT s. i adj.

Qui convida; amfitrió.

"... e a la fi del menjar fe gracies a Deu e al convidant que s i pertangue en cas que tu sies convidat."
Doctrina moral e política (=Doctrina compendiosa) Docs. Arx. C. d'A. v. XIII, p. 320

"En altra manera, en convit o en noces, pories irritar los convidants o convidats, car daries apares que t agradasses poch d ells o del convit o de les noces."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 784, primera partida, XIV

CONVIDANT s. i adj.

Que pren o deu prendre part a un convit.

V. covidant.

"E en Pere Marteyl, ciutada de Tarragona, en art de mariners molt espert e sabent, convida ardidament e esperts lo dit senyor Rey e tots los dits nobles... E los dits convidants demanaren lo franc hoste e familiar e sabent de la art de marineria, quina es aquela Malorcha e de quant espay es yla..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. I

CONVIDAR v. a.

Invitar, exhortar, incitar.

V. covidar.

"... e vench lo rey e ls seus, e convidava a aquel que s retes e escaparia a mort..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XIX

"... se lleva un plor molt gran en lo cadafal de la Duquessa de Baviera, que a totes les dones e quasi los homens convida a plorar..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 20

"Quant hun hom es convidat per algu e diu: -Que menjarem?, -e aquell diu o respon: -Senyor, de les viandes que l senyor menge, e yo so content."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXVIIII

"Mes com en aço haguessen ya consumada la resta de la nit, convidats de Melchior, a dormir se retiren."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"... donaren carrech als dits honorables obrés que convidassen los qui eran stats convidats en la dita sepultura, los quals fossen pregats que... fossen a la casa de la Ciutat per acompanyar los dits honorables consellers a la Seu per fer lo dit aniversari..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 103

CONVIDAR-SE v. refl.

Posar-se d'acord.

"No l deixa mes parlar lo Marques de Sanct Jordi no podent comportar hoyr tals paraules, sino que sens convidar se ab los altres que feu principi de un tal parlar..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXXIX

CONVIDAT, ADA s.

Persona convidada.

"En altra manera, en convit o en noces, pories irritar los convidants o convidats, car daries apares que t agradasses poch d ells o del convit o de les noces."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primera partida, XIV

CONVINABLE adj.

Convinent.

V. convenible.

"... e no seria cosa bona ne convinable de fer que nos, pus malalt es, li entrassem en la cambra per força."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXIV

CONVINENÇA s.

Convenció, acord.

V. covinença.

"... que lo senyor desus dit no pot ni deu en res contrastar, si donchs entre lo dit senyor e los dits personers alguna convinença o promissio no sera stada feta."
Consolat de Mar tit. I, cap. LV

"E sobre aquestes convinences lo rey de Castella se n torna en sa terra, e lo dit senyor rey d Arago acompanya l tro fo fora de son regne..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XII

"E sobre aço foren aquestes convinences fermades, axi com davant es dit, ab sagrament e homenatge e encara ab cartes publiques."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XL

CONVIT s.

Banquet.

V. covit.

"E per ço quan nosaltres serem en lo convit de paradis, nos siurem a taula e los angels nos serviran."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum v, 202 v.

"Apres feu aparellar moltes viandes, e feu un convit general a tots los que menjar hi volguessen."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLI

"... e ab la maior honor que fer li podien lo menaren al palau del Emperador, on era aparellat lo gran convit..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24

"... massa e desordenat dormir e en temps que deurien fer algun be, continuacio de convits e deports vans..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 742, primer punt, cap. setzè