SORTIR v. a.

Tenir com a resultat, originar, produir.

"Per ço vos pregam ab gran affeccio que us placia reaffirmir e ab gran calor continuar la dita refformacio sortescha son degut effecte..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XXXIV

"... consideran ho los hoynts, fahent gracias a la divina providencia qui no ha permes la execucio de la pensa del dit moro sortis son effecta."
Novells ardits 11 de juliol de 1487

"Lo terç: perque fossen eletes certes persones per termenar les questions e debats qui s sortexen sovin del dret del moll e de l encoratge."
Novells ardits 25 d'abril de 1456

SORTIR v. n.

Saltar, emergir, ressaltar.

"com cabró brama,
corre, surt, salta,
dreter li salta,"
Roig, Jaume Spill 9.112

"... e si aquella exavegua de cordes no fos stada, tota la cuberta de la nau fora stada plena de pedres e de barres de ferro, e ab aquell artifici fon restaurada que james una pedra hi pogue entrar, ans axi com la pedra donava en les cordes sortia en mar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXXVI

SORTIR v. n.

Eixir amb impetuositat.

"... aconseguint lo ab l espasa li dona tan fer colp per mig del cap que lo y parti en dues parts fins als muscles e sorti li lo cervell."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXIV

"E port al cors / sens fum continuu foch
E la calor / no m surt a par de fora."
March, Ausiàs Cançoner de Saragossa f. 194 v

SORTIR v. n.

Despendre's d'un lloc.

"... feu apparellar rodes ab raós e ab punyals tallants de dos parts, e la una roda se movia contra l altra. E Dacià li fa pahor de aquell turment, e lo beneyt sent Jordi diu: -De axo me fas por?; yo m i metre... - e les rodes se menaren, e los coltells sortiren e mataren molta gent, e a ell no li feren mal."
Ferrer, Vicent Quaresma 156, LII

SORTIR v. a.

Triar, classificar per sorts.

"Item es ordenat que si per los dits sortidors sera trobat en la lana que sortiran algun dol o frau decontinent los dits sortidors sien tenguts cessar de sortir la dita lana..."
Capítols per l'obratge de les llanes III. Mallorca, s. XV.

SORTIR, [SURTIR] v. n.

Sorgir, ancorar, fondejar o donar fons.

V. sorgir.

"cerquar los ports / mes qu aturar li val
Moltes veus es / que l vent es fortunal
tant que no pot / surtir sens lo contrari,"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 8, II

"Dementre que l got ab tot son poder treballa en trencar les bardes, lo ferre se hexi del manech et surti en l estany qui era tan pregon que james no era esperança de trobar lo."
Eximplis e miracles de Sent Benet MS. de St. Creus (Bib. prov. de tarragona)

SORTIT, IDA adj.

Triat, ada; classificat per parts.

"... que en temps passat les lanes qui s venien en Mallorques se venien e s liuraven als compradors sortides e regonegudes per persones expertes ladonchs sobre aço deputades..."
Capítols per l'obratge de les llanes Mallorca, s. XV

SORTIT, IDA adj.

Triat, ada; elegit, ida.

"E si algun mercader... feye aportar llane estrengera per a vendre o altrament contractar, que no puxe aquella vendre o contractar en la present illa si donchs aquella no vendra o contractara rentada neta e surtida..."
Crides de Mallorca VII

SORTS (A ___) mod.

A l'atzar de la sort.

"... que .viij. prohomens, ço es .ij. de cascun stament exits a sorts, elegesquen lo mostaçaff e administrador de les plaçes seguons forma del privilegi del Rey en Johan. Los altres officis fossen provehits per .xij. prohomens elegits a sorts..."
Novells ardits 13 de desembre de 1455

SORTS (FER ___) fr.

Sortejar; gitar sorts.

"... e fassam sorts sobre cascun trip, puys sobre cascun linatge, puys per cap de barons, e nostro Senyor triara un Rey qui us man. Quant Samuel aço hach dit, faheren les sorts sobre los trips e vench la sort sobre lo trip de Benjamin. En apres faheren sorts sobre ls linatges... E puys faheren les sorts per cap de barons e vench la sort sobre Saul que seria demanat."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura De la primera unció de Saul

SORTS (GITAR ___) fr.

Gitar els daus per a decidir qualsevol cosa, per a fer una partició.

"... e vench tanta fortuna que la nau perie. Digueren: -Gitem sorts, per qui ve aquesta fortuna, que per peccat de hu pereix tota la nau. La sort vench sobre Johanas, e gitaren lo de la nau..."
Ferrer, Vicent Quaresma 61, XI

"... e quant Pilat vehe la gonella agrada li molt, e dix: -No la squinsets, mas gitat sorts de qui sera, - e la gonella romas a Malcus lo saig..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 3, XXI

"-Vos avets per lo profeta David en lo psalm Deus, Deus meus, respice, que sobre les sues robes serien gitades sorts."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 4, XXI

"La primera sort gitaren sobre tu de qui series, he es cayguda sobre Pirro que sie ton senyor."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Troya, p. 258

"Apres d aço, com los consols gitassen sorts sobre les provincies qui les regiria, e la provincia de Cicilia vengues per sort al dit Marcello, renuncia a son dret sobre son companyo Levino."
Canals, Antoni Valeri Màximo 186, lib. IIII, tit. I

"E sobre aquella gitaren sorts, cor dixeren entre si: -No la trenquem, mas gitem hy sorts de qui sera."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 217

"Si son prenyades
e ve a llum,
es llur costum
a tres o quatre
fer los debatre
ab daus rifant
o sorts gitant: -
¿Pare qual es?"
Roig, Jaume Spill 5.484

SORTS (LLANÇAR ___) fr.

Gitar els daus per a decidir alguna cosa, per a fer una partició.

"... e aço fonch fet per lo consell, de la cort, en lo qual consell eren principals los princeps dels sacerdots e los scrivans, e lançaren sorts sobre les vestidures, e partiren les se."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 5, XXIV

"Sapies, Andromaca, que los grechs han lançat sort sobre vosaltres, catives, e la dita sort ha donats senyors a tu e a totes quantes sou."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Troya, p. 257