QUIRAT s.

Cada vintiquatrena part d'or pur continguda en una aleació pesant vint-i-quatre vintiquatrenes.

"perles, fin or
de vint y tres
quirats poch mes,"
Roig, Jaume Spill 8.354

"No ls fan ara ten gran honor
Les gens, com al bon temps fasien,
Quant lo mercuri convertien
En aur de .xxiiij. quirats;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 571

"... que fos fet flori de taylla e de senyal e casi de pes de Florença, pero no pas de lley, ans fos solament de 18 quirats e los restants .vj. quirats o .vj. pars qui restan fins a 24 quirats que fos lliga, ço es mitg argent e mitg coure..."
Capdevila, Arnau de Tractat e compendi de les monedes Cap. VII

"L orde primer / dels cans de theologia,
per que lladrant / revoquem los errats,
per vos ha pres / lo vint e tres quirats
que lo ffin or / en lo començ tenia."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 21, IV

QUIRAT D'ONÇA

La vintiquatrena part de l'unça, o sigui, un diner en la divisió del marc.

"... e apres de cascuna de aquelles onzes se deuen fer xxiiij parts, e cascuna de les dites parts se appella diner o quirat de onza."
Les coses pertanyents a la moneda d'or Doc. Arx. Gen. de València, Títulos y Enagenaciones, vol. II, f. 231

QUIRAT DE DINER

La vintiquatrena part de cada diner en la divisió del marc.

"Item de cascun dels dits diners se deuen ffer xxiiij parts, e cascuna de aquestes parts se appella gra o quirat de diner."
Les coses pertanyents a la moneda d'or Doc. Arx. Gen. de València, Títulos y Enagenaciones, vol. II, f. 231

QUIRAT DE GRA

La vintiquatrena part del gra en la divisió del marc.

"... a les xxiiij. parts del diner d or fi diu hom grans , e a les xxiiij parts del gra d or fi diu hom quirats de gra."
Títulos y Enagenaciones Doc. Arx. Gral. de València, De la vàlua de l'or, vol. II, f. 176 v

QUIRAT DE MARC

La vintiquatrena part del marc en pes o en llei.

"Item en cascun dels dits marchs ha xxiiij quirats de march perque cascun quirat de march val dues lliures de Reyals corrents, car xxiiij. vegades dues lliures valen xxxxviij lliures."
Les coses pertanyents a la moneda d'or Doc. Arx. Gen. de València, Títulos y Enagenaciones, vol. II, f. 231

QUIRENA s.



"... vene un seu cavall per una gran quirena de florins..."
Recull d'eximplis e miracles LXVIII

QUIRIE s.

Invocació que es fa al principi de la missa i la música escrita sobre aqueixes paraules.

V. kyrieley, quirieleison.

"Item un libre de cant d orga tot notat, scrit en pregamins, ab quiries e glories e credos..."
Inventari del rei Martí 358, f. 70 v

QUIRIELEISON, [QUIRIELEYSON] s.

Invocació que es fa principi de la missa i la música escrita sobre aqueixes paraules.

V. kyrieley, quirie.

"Apres penjas / l abit en la figuera,
Diaca sou qui us / absol de tal cars:
Tornau, Bernat, / al quirieleyson"
Ferrer, Francesc Cançoner de Saragossa f. 117 v

QUIRIMÒNIA s.

Querimònia, querella, plany.

V. cerimònia, querimònia.

"Prech te, Andromaca, que t refrens hen les tues lagremes queucom, e dona fi a les tues quirimonies."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Troya, p. 207

QUISCÚ pron.

Cadascú, referit a persones.

V. cascú, xascú, xascun.

"-En tant es quiscu de Deu apartat quant aci baix en les creatures se delite."
Eiximenis, Francesc Art de bé morir Cap. X

"... aci es vengut un mestre d escoles, lo qual, segons quiscu pot saber ha tenguda açi una publicha disputa."
Llibre de Consells de Cervera 25 de juny de 1436

QUISCUN pron.

Cadascun, referit a coses.

"... com en cascun offici e art e stament de la ciutat sovin entervinguen molts defalliments e males obres, axi com se fan en quiscun loch, a vosaltres principalment ve la reformacio..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 170, Lletra proemial

QUISQUE pron.

Qui es vulga.

"-Bel senyor, bona vantura vos do Deus, quisque vos siats..."
Sant Grasal Ms. de G. Reixach, f. 118

"E quisque la dita oracio dira, ni en aquella respondra, que le sien donats .c. açots publicament..."
Rei Ferran I Constitucions contra Jueus Mallorca, 1413

"... respos li Castor ab hirada cara e dix: -Amich, quisque tu sies:
no creem ne cuydam haver hofes Priam no degudament..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. V, 2.327

"E axi mateix ells començen a ferir e quisque al devant los venie era forçat ana a la terra, en manera que en poca d ora se feren conexer per tot."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. segon, § 40