GENT DE POC un. pluri.
Gent de baixa condició.
"Portava entre marinés e galiots e altra gent de poch per les fustes, pus de .vj. milia, e d altra gent en torn de .x. milia, e de tota manera de gent .xvj. milia, o pus."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 69 v
 GENT VULGAR un. pluri.
La gent del comú; classe de gent ignorant i grossera.
V. pobular, popular, vulgar.
"La gent vulgar han los ulls de lur enteniment acustumats de tenebres dels bens mundenals e sensibles, qui son fort fexuchs e escurs per que empatxen l enteniment, e per aço no l poden levar a entendre la veritat clara dels bens vertaders qui s pertanyen a l enteniment, e per aquesta raho no poden jutjar vertaderament."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia liv. IV, prosa, IV
GENTALLA s.
Gent menysprable.
"... fahent vos certs que aquests homens presos eren tota la factura d en Verntallat, specialment los tres que yo he penjats qui eren consellers del Ventallat e de tota sa gentalla."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 20, p. 81
GENTIL adj.
Aplicat a una espècie de falcons. [Falcó gentil: Falcó el més gruer de la seva espècie i el preferit dels caçadors per ardit, valent i noble; és el "falco pigargus" dels naturalistes.]
V. falcó, falcó gentil.
"Dels ocels qui son appelats falcons son .vij. maneres. ... La .iiij. manera es gris, la qual es appellada gentil vulgarment & nobla, de noble de nom & de persona."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 110, c
GENTIL adj.
Noble, aristocràtic, d'alt llinatge.
"Perque d aquests senyors son avallats los princeps de la Morea... e axi mateix los altres richs homens e cavallers no prenien mullers si donchs de cavallers de França no avallaven, per que hom deya que la pus gentil cavalleria del mon era de la Morea..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXI
GENTIL s. i adj.
Que segueix la religió pagana; idòlatra.
"... e comence ab ajuda de Deu e ab aventura a traladar aquell de lenguatge de gentils en lati, e de lati en ebraych..."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 167
"-No deu esser tristor en aquels als quals es salut en Deu e speransa en lo regne dels cels. Mas sien trists los gentils, e ploren los jueus, e planguen sens cessacio los peccados."
Vida de sant Apol·loni MS. Moliné
"Vet que lo teu rey ve tot mansuet, cavalcant sobre la somera e lo polli; la somera, que estava ligada, signiffica la gent judahica; lo polli, que no era ligat, era lo poble gentil e pagua que no era ligat ab ley."
Ferrer, Vicent Quaresma 46, XLIII
GENTIL, [GENTILL] adj.
Graciós, bonic, elegant, esvelt.
"E si l volguessets fer jausir
Del vostre gentil cors asaut,
El ne fora jausent e baut,
E o prenguera tost e de grat;"
Planys del cavaller Materó 735
"... dels quals cirers lo pus petit e gentil qui començ ja a levar plantarets en lo nostre jardi del palau major alli on es lo cirer de les roses..."
Epistolari del rei Martí Lletra núm. 37/ 31 de gener de 1407
"La primera pedra es girgonça, e es ab gentill color vermella, e es de aytall virtut que qui ben la guarda, ella fa ben allegrar..."
Lapidari MS. n. 216, f. cij, d. Bib. Univ. València
"que no tindra / lo cor gentil y noble
sino l devot, / de qui sereu spill."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 59, VIII
GENTILEA s.
Gentilesa, noblesa de sang.
V. gentilesa.
"Tot lo pensser
qual elles tenen
quant marit prenen,
es sia noble:
de bens ni moble
si s vol no tingua,
solament vingua
de gran linatje,
almenys paratje
o gentilea."
Roig, Jaume Spill 482
GENTILEA s.
[Usat en plural] Petites obres delicades, menudes curiositats.
"Item, una escatula de ambre ab un bell tros de oricorn, medalles, anells, cornioles y moltes altres gentilees de diverses maneres."
Inventari dels béns de Joan de Borja, duc de Gandia (s. XV) Arx. Catedral de València, sign. 64: 24. Segle XV
GENTILESA s.
Noblesa de sang; maneres, costums dels nobles.
V. gentilea.
"E aquesta gentilesa de cavallers dura entro que la companya dels Cathalans los mataren tots en un dia, com lo comte de Breuda los vench desus..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXI
GENTILESA, [GENTILLESSA] s.
Caràcter d'allò que és graciós, noble, bell.
"Com es tam bella,
Blanxa, graciosa, isnella,
Ab cors gentil;
.................................
E per sa gran gentilesa
Gint acullir
A totes gents se fa grasir"
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 479
"Cavaller, dix Tirant, no ignore la tua gentilesa qui est, que vals ni que pots fer, empero no som ara en temps ni loch que hajam a venir a merits dels linatges..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LIX
"Tres falliments / venen de vos retraure:
Perffeccio / qu altrament era vostre
Lo que mostrau / gentillessa detraure
Pus que amor / al cor gentill se mostre."
Torroella, Pere de Cançoner de Saragossa f. 185 v
"Anomene s Venus perque devalla de vena, que vol dir sanch, e, perque de la sanch se engendra la gentilesa e la amor, anomenaren la los antichs Venus per aço. E faeren la deessa de la gentilesa e de la amor."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sogn. b vj
GENTILHOM, [GENTILHOME, GENTILOM] s.
Aquell que és de llinatge noble.
V. home (Gentil ___).
"Lo terç es de l examen que deu esser fet al gentilom o generos qui vol rebre l orde de cavalleria."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. I
"Gentilhome, yo t prech per aquell be e per aquella honor que es en tu, que m vulles consentir que yo vage en la tua companyia en aquest viatge que fas."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 18
"Al gentilhome.
Passau avant en gentilhom
Car de dançar sabeu los torns,
Moveu vos prest, no semblen plom,
D aquest ballar no n fem tots iorns."
Carbonell, Pere Miquel Dansa de la Mort 21
| | |
