PACIFICAR, [PASCIFFICAR] v. n.

Fer pau.

"E de Josafat venir a Jherusalem, vol dir: pasciffica, que vos façau pau ab vostres enemichs, a perdonar haveu, si no, no us salvareu."
Ferrer, Vicent Quaresma 168, XLIII

PANIFICAR v. a.

Artigar una terra per a conreu i sembrats de blats.

"... car la guerra ha tant de temps que dura, e los lauradors no poden panificar, es de necessari hajam de proveyr lo nostre camp per via de la mar..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLV

PARIFICAR-SE v.

Posar-se a la par; igualar-se.

"... volen disputar o disputen ab los homens scientifichs e de reverenda letradura... volents se parificar e egualar ab ells..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 1

POSSIFICAR v. a.

Fer potent, comunicar potència o poder.

"Ayso metex dic d infinir,
de eternar e de complir,
de possificar e saber,
de entendre e de voler;"
Llull, Ramon Medicina de pecat 4.886

RATIFICAR, [RATIFFICAR] v. a.

Confirmar, validar autènticament un acte, un fet.

"... e vullats los complaure en ratifficar los e dar los esforç e no haver ne abominacio, que peccador est stat axi com ell..."
Ferrer, Vicent Quaresma 174, XXXIV

RECTIFICAR v. a.

Perfeccionar, convertir a millor estament.

"E tantost Jacob trames per aquella dona Veronica... e parlaren molt Jacob e lo senescal, e si ella podia rectificar lo emperador en la fe catholica, ella li recaptaria gracia ab Deu de la sua sanitat."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 4, II

REEDIFICAR, [REHEDIFICAR, RADIFICAR] v. a.

Tornar a edificar; reconstruir un edifici arruïnat o destruït.

"E Julius Cessar lavors feu radificar los murs alts e poderosos e ambellir los richs temples..."
MS. 352, f. 452 vº. Bibl. de Catalunya

"Digues, Capita sens misericordia, quin dret tens tu en aquesta ciutat?... que apres poch temps que aquest Rey pare de aquesta donzella la hague de moros conquistada, la torna novament rehedificar..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXXXVIII

"... si una casa cau, axi com les finestres, o l teginat, pot se reparar; mas quan lo fonament cau, no s pot reparar, si ja de nou no s reedifique."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXIX

SACRIFICAR, [SACRIFFICAR] v. a.

Oferir en sacrifici; immolar.

"Mes: no us recorda si haveu lest quant Abram hac son fill Ysach, e Deu li mana que l sacrifficas, e quant hac ligat lo fill per sacrifficar lo, dix Deu: -No mates ton fill, mas gira t e veuras de que faras sacriffici?"
Ferrer, Vicent Quaresma 119, LI

"E com, digues, Agamenon, e creus tu que sia malvestat sacrificar les vergens? E perque, donchs, sacrifiquist tu la tua filla Eufiginia?"
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Troya, p. 186

"Solament romas ffebrer ab sos .xxviij. dies. E axi fonch per que era mes odios, en lo qual se sacrificava als deus e animes infernals."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. a v

SANTIFICAR v. a.

Tornar sant.

"E donchs, quinya maravella si la ombra de Jesuchrist converti e santifica lo peccador del ladre? Mas no legim pus, mas d altres ne ha santificats Deus per final contricio, mas pochs."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXVI

"Estech ab vos trent anys dins vostra regla fins que puja a pendre lo babtisme al flum Jorda, santificant les aygues ab que lavam totes les nostres culpes."
Corella, Roís de Vida de la sacratíssima Verge Maria

SANTIFICAR, [SANCTIFICAR] v. a.

Celebrar seguint la llei o preceptes de l'Església.

"Item, deus esser curos en no fer contra lo tercer manament, lo qual es: -Membre t que sanctifiques lo dia sanct."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 127, primer punt, cap. terç

"e ell, Messies,
volch començar
sanctificar
aquell flum gran,
com Sent Johan
lo y batega;"
Roig, Jaume Spill 14.364

SIGNIFICAR v. a.

Notificar, participar, fer saber, declarar.

"E mes significh a vostra magestat com he presa terra al cap del riu, e he posat lo meu camp al cap del pont de pedra..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCIV

SIGNIFICAR, [SIGNIFFICAR] v. a.

Denotar alguna cosa; designar, representar, simbolitzar.

"Dix que calia que l fes adormir? Secret hi ha: que signifficava que JhesuXrist se havia adormir en la creu, e axi lo s deya la signifficança."
Ferrer, Vicent Quaresma 111, LI

"Luna xvjª. cavalls e bous pendre bo es; el sompni que veuras mal signiffica."
Compte de les llunes MS. n. 216, f. lxxviiij, c. Bib. Univ. València

Cortesa paraula significa amable pensa."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxx, d. Bib. Univ. València