CARCANADA s.

Armadura òssia pectoral d'un animal; esquelet.

"Bona gent, si us anau
A dinar, me convidau:
Pits de perdius me donau,
Vostra sia la carcanada."
Cançoner de Nadal xxviiij

DARASSANA, [DARAÇANA, DARASANA] s.

Drassana.

V. tarassana.

"Com per drets de regalia nostres... puxam forçar los menestrals e persones dejus escrites a obrar en la nostra Daraçana e fora d aquella en les galees que fem fer e obrar..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica LXXIX

"Item, fou proveit e delliberat que sia provehit a la guarda de la Daraçana del Gran de la mar e que les galees fossen regonegudes e meses a punt."
Llibre de Memòries València, 1411

"E puix ell endreça totes ses darasanes, axi en Valencia com en Tortosa e a Barcelona, que les galees estiguessen a cubert, e feu darasanals per tots los llochs hon li paria que galees degues tenir."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XXXVI

ESCANAR-SE v. refl.

Escanyar-se.

V. escanyar.

"... si tu havies gran set que t cuydasses escanar, e que sabesses que tantost que haguesses begut o haguesses a gitar, no beuries, car no pren hom lo que no aprofite..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LIV

ESPICANARD, [ESPICANART] s.

Arrel de la planta de la família de les valerianàcies Nardostachys jatamansi, DC.

V. espica, nardipistis.

"... e de les que son espiga axi com es espicanart."
Joan Jacme Alcoatí f. lx v, a

"Item reebet sanc de boch, cendra d escorpions, polvora cicadarum, spodi nardi, qui es dit espicanart..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXIV

ESQUENAL, [SCANAL] s.

La carn del llom de les bèsties, especialment del porc.

"... ni tampoc los dits senyors puguen compellir los dits pagesos a usos appellats cussura, enterca... porc e ovella ab let, scanal de porc,..."
Pragmàtiques e altres drets de Catalunya 10, lib. IIII, tit. XIII, § 2

FAÇANA, [FASANA] s.

Cara; exterior; part lateral d'una cosa.

V. frontera.

"Quant la barcha armada fo partida de les galeres, bate de rems tant tro que fo en la ylla de Gotzo de Malta, de la fasana de maestre e devallaren en terra."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXII

"... e feu la via de Trapena, e conforta e vesita tota la fasana de dintre, entro fo a Liper."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XCIII

"... que vos per vostra carta farets manament al thresorer e al maestre portola e a tots los officials e a tots los altres officials vostres que son en la fasana de fora, que tot quant yo demanare per mes lletres me sia rames, axi diners com vitoaylles..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLI

"... a tota persona de la dita vila qui aja alberchs, exides, vinyes ne camps... que per vuy tot die nedegen, aytant com te lur façana lo dit cami de pedres e altra broça..."
Crida pública a Igualada Llibre de la Universitat, vigília de Corpus de 1409

FEBRE TERÇANA un. pluri.

Febre intermitent que repeteix al tercer dia.

V. terçana.

"... e sana la febra terçana en aquesta manera: picha tres raylls d ella, e mescla hy tres tant de vi ab lo such e despuys tres tant d aygua, e tot aço mesclat da lo y a beure..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 4; MS. n. 216, f. xxxv, b. Bib. Univ. València

"... e val a la febre terçana e a la quartana quan es donada a beure cuyta en l aygua, e la branca e la rrail e l ssuc estreyn."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 59, a

GÀBIA DE TENIR CANALLA un. pluri.

Banastra de vime que serveix com a caminador d'infantons; pollera.

"item dues gabies de tenir canalla."
Estimació de les coses medicinals de l'obrador de Guillem Metge, especier de Barcelona 30 de maig de 1364

GENÇANA s.

Planta de la família de les gencianàcies, aperitiva i tònica.

"Item prenets de la erba que ha nom gençana e posats ne sobre totes plagues e ulceres..."
Receptari de la Universitat de València f. Cxxviij

"Qui de bon enguent vol obrar.
Prin de l enforbi e donzell e gençana, orpiment, azinjar e de l azer."
Receptari de la Universitat de València 154, MS. n. 216, f. xxiij, a. Bib. Univ. València

HERBA CANABARIA un. pluri.

Planta de la família de les cannabàcies d'aplicacions medicinals, Cannabis indica, L.

"Item suc d erba canabaria, beguda ans de la accessio, demantinent tol la quartana."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIX

LLUÇANAMENT, [LOSANAMENT] adv.

D'una manera agradable i cortesa

"Penediment, cell qui us haura
Apres lo mal que fayt haura,
Vos estarets losanament
Contra l peccat, e mantinent
Seran en el suspir e plor
E s acusara peccador."
Llull, Ramon Medicina de pecat Ia part, VI

MAÇANA, [MASSANA] s.

Mena de poma.

V. mançana.

"En ceyll jardi los fruyters
Ereu de totes maneres:
Datils, pomers, preceguers
...................................................
Massanes, prunes e peres."
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques 11

"E digats de part nostra a n Johan de Tudela que ns trameta empelts de les maçanes de Taraçona de totes natures..."
Epistolari del rei Martí Lletra núm. 61/ 1 de gener de 1409

"Aquestes son les medicines de grossa octoritat.
Mirra, acaçia, maçanes, mores de barçer, codonys, garrofes..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 1, d