ALTIFICAR, [ALTIFFICAR] v. a.

Alçar, elevar; exaltar, magnificar.

"Molt justament / l espos vos altiffica
mostrant que sou / de les vergens pus alta,
per que lohant / no puch cometre falta
puys vostres ffets / vos jutgen magnifficha."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 53, [IX], ed. Riquer

ALTIFICAR-SE v. refl.

Alçar-se, elevar-se.

"Que direm de la sua captivitat, sino que Nostre Senyor Deus li volgue trametre aquell flagell perque no s altificas mes de ço que li pertanyia?"
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 92

ALTILENA s.

Nom d'un joc.

"Item un taulell d altilena trenchat."
Inventari del castell de Tous Any 1410

ALTIMENT s.

Acció, efecte d'altar, agradar; complaença, gust, goig grat.

"En vos no vey defayliment
De balea ni d altiment,
Sapgats, madona, que dolsor
Avets justada ab sabor:"
Facet 504

ALTISME s.

Déu, l'Altíssim.

V. Altíssim.

"... que l senyor Rey, per gracia de l Altisme, ha començat a pendre de certs dies ença algun millorament de sa persona, e es sperança que nostre Senyor Deus li aiudara."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.452, f. 107 v) Curie sigilli secreti 3, reg. 2.452, f. 107 v (Alfons IV-V, 1413/20)?

"... perque supplich a la inmensa bondat de Ihesuchrist que us done honorosa vida e paradis apres la mort, per ço com lo Altisme Deu e Senyor ha manat e vol que totes les coses del mon sien subjectes al hom..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLVI

"Axi, no y ha res que fos primer, ans Deu e home hi es complit, e no hi ha res que primer fos. E aço no u poria fer sino l Altisme."
Ferrer, Vicent Quaresma 73, XLVII

ALTÍSSIM s.

Déu.

V. Altisme.

"Als, molt excellent senyor, no se de nou sino que la gracia del Altissim sia en vostra proteccio e garda."
Lletra de Jordi d'Ornos a Alfons el Magnànim Avinyó, 23 de gener de 1418

ALTITUD s.

Astr. Altura, angle que forma amb l'horitzó el raig visual dirigit a un astre.

"E si volets saber l altitud del sol per la sua ombra, entrarets ab la ombra que havets en la taula de la ombra e prenets ço que trobarets en son endret dels graus de la altitud e posa la apart. E si sera la ombra ab que entres dreta aquella altitud que pendrets sera l altitud del sol."
Gilbert, Pere Sciència de les steles cap. quart

ALTITUD, [ALTITUT] s.

Altesa, altura, elevació.

"Ay las! E per que crida? Certes, per tal com veg abaxar e caure les altitutz sobiranes."
Canals, Antoni Scipió e Aníbal Pròleg

"... e yo ab aquest carro puiar me n he en la altea de l aer e tendre la mia via en l altitud del cel."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 453

ALTIU, IVA adj.

Altaner, a; orgullós, osa.

"De cor los veig molt altius
Si com un lech;"
Sermó del bisbetó 423

"... e demanada tal cosa a importunitat d alcunes altives e folles dones, hoc encara d alcuns jovens homens, volents axi elles com ells anar arreades e arreats lascivament..."
Llibre de Memòries València, 1392

"... e son aquests mateixos d animo superbo e pensa altiva, e sovint mes coses volen per força que per amor."
Alberti, Leon Battista Ecathonfila 1.187

"e m consellava,
si fill paris,
m ensenyoris,
may no m prostras,
mas que m mostras
hun tant altiva,
no m fes cativa
de marit vell:"
Roig, Jaume Spill 5.984

ALTIU, IVA adj.

Alt, superior, elevat.

"... e per ço encara que usassen lo cavalgar que es cosa que s pertany molt als cavallers e per tal com van en los cavalls pus altius et pus alegres..."
Rei Pere del Punyalet Obra de Sant Jordi e de Cavalleria Ley XXIV

ALTIVAMENT adv.

Amb altivesa, amb supèrbia.

"... e aqui feu lo ferrar e guardar molt be... per ço com parlava altivament e donava a conexer al rey que, si exia de preso, que faria mes de mal al rey que hanch no havia fet."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXXV

ALTIVESC, [ALTIVESCH] s.

Altivesa.

"Altivesch fa avorrir çell qui l a."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 89 v, col. 1

"Mas aquells meus esperits de superbia e altivesch ha trencats aquella causa e raho de fortuna que poguera donar als altres homens ambiçio de senyoria per la gran favor de la fortuna."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Troya, p. 178

"Item, lex a madona sa filla, cosina germana mia, mulller dell honrat en Gerau Torro, situada de Barchinona, son bel cors e son malvat altivesch e tot son desfici e una canso que cant per anima mia qui diu: -Tristor e sobre desconfort."
Testament d'Amor MS. de Barcelona, s. XV