INTERCALAR, [INTERCALLAR] v. a.
Afegir (un dia al mes de febrer cada quatre anys).
"E, perque encara per lo perfet compte li mancava la quarta part del dia, mana que a cap de quatre anys los sacerdots qui tenien carrech dels mesos e dies afegissen per quatre quarts un dia mes en l any en aquell mateix mes que antigament los grechs solian intercallar e crexer sos .xc. dies, es a saber, en lo mes derrer que ells tenien de l any, lo qual mes era febrer."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. aiiij v
 PEDRA CALAR un. pluri.
Pedra de calç.
"pedra calar,
sens mans tallada
e declarada
per Daniel,
del rey cruel
regnes rompent,"
Roig, Jaume Spill 13.904
PELAR, [PALAR] v. a.
Llevar la pell, les pellofes, les closques, escorxar.
"Con se deu palar lo cur de la cara.
Si voletz fer pelar lo coyr de la cara, ajatz borraix, argent viu, e sia mesclat ab .j. poch de cera blanca, e mauratz o tot ensemps; puis posatz o en la cara e levara n lo coir..."
Tròtula de Mestre Johan 8 c
"Sia pressa rael de alla e sia be pelada e pux sia cuyta molt be..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXXXVII
PUNTALAR v.
Apuntalar, falcar.
"Item, una sort de puntals de pi e de vern de puntalar."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465
REGALAR v. n.
Fondre's amb decorriment.
"E l abat porta decontinent lo candalobre e gita lo dins la font, e decontinent regala axi com si fos cera que fos mesa en .j. foch."
Recull d'eximplis e miracles VI
"... e apres pren aximateix mantega e fes que sia fusa, e apres regalant met la desobre lo plat de les tallades."
Nola, Robert de Art del coch Potatge de almadroch
REGALAR v. a.
Fondre.
"... ni tan soptos no es ni tan impetuos lo riu de Maçedonia dit Enius, lo qual creix continuament en mig de la primavera com lo sol disol e regala totes les neus..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 377
"... e pux ssien meses aqueles formes ssobre ssisca al ssol tant que ssien ben enblanquides, e aço ssie feyt en estiu, de la entrada de març entro a la exida de juyn, e no d aquí enant per paor que la gran calor no la rregalas, e a aço dien çera verge..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 16, d
"... e vee les causes vertaderes del tro e del lamp, e maravella s quant vee lo lamp regalar l or e no cremar la bossa..."
Torre, Alfonso de (orig. castellà) Visió delectable cap. xxxvj
"... e pendreu un tros de sagi de porch e regalar lo y eu dessus afflamant axi com qui enlarda sobre los fforats."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVI
"Aixi regalaven les bresques de les sues dolces paraules dins los vexells de les animes dels ohints..."
Peres, Miquel Vida de sant Vicent Any 1510
REGALAR-SE v. refl.
Fondre's.
"... e compara a neu, que stara gran temps que no s regala tro hi dona lo sol."
Ferrer, Vicent Quaresma 133, XI
"... despuys metras hi de la rayna ben picada, e coga tant entro que s regal."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xiij, c. Bib. Univ. València
RESCABALAR-SE v. refl.
Reintegrar-se, resarcir-se.
"... pus a ell no son restituhides les adzembles que sobre lo seu segur li son stades levades... que ell se rescabalara sobre los segurs d aquesta vila..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1471
SALAR v. a.
Assaonar amb sal; posar sal sobre la carn crua per a conservar-la.
"... verament bona es la sal, car si la sal es s esvanex ab que salara hom, depuis ella no profita a res sino que sia calçigada per los peus."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 82
"... car cascu d aquets hac una scudella e un saler d argent, per oferir e salar lo sacrifici."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.210, lib. IIII, tit. IIII
"item dues scudelles de terra e .j. morteret, una pastera de fust per a salar."
Inventari de Francesc Morrellet, carnisser de València 11 de setembre de 1333
"... com de la sal terrosa no s puixa axi be salar lo peix com ab sal pura, de que a vegades se pert lo peix..."
Capítols del comú de pescadors de l'Albufera València, 10 de juny de 1393. Arx. C. d'A. (reg. 1.905, f. 126)
SALARI s.
Quantia de diners donada en pagament d'un treball o servei.
"... ne vos, en advocat, notari o procurador haveu pres salari excessiu,... la restitucio es necessaria..."
Ferrer, Vicent Quaresma 135, v
"... quant es del salari dels studiants acorda lo dit consell que haje aquell salari que havie acostumat de haver."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 3; 19 d'agost de 1380
"pero dispondre
la criatura
agues pastura
al nessessari,
paguant salari
a qui la crihe;"
Roig, Jaume Spill 5.176
"... volch, acorda e dellibera lo dit Consell que lo dit mestre sie conduit ab lo salari acustumat e segons la forma dels altres qui les dites scoles han regides."
Llibre de Consells de Cervera 25 de juny de 1436
SALARIAT, ADA adj.
Que rep un salari.
"... li offeri que si ben salariat era, ab art de nigromancia li offeria de fer ho."
Decameron jornª 10ª novª 5ª
"E ana hi per mercader salariat de la ciutat en Benet Descoll mercader."
Novells ardits 2 de setembre de 1391
SENYALAR v. a.
Marcar, fer senyal o marca sobre alguna cosa per a distingir-la d'altra.
V. senyar.
"... per dotze dies que ell ha estat en anar, estar e tornar de la ciutat de Valencia al pinar de Mosquerola per fer tayllar, senyalar e fer portar del dit pinar a la ciutat fusta per a compliment de cobrir les creus dels camins de Xativa e de Miçlata..."
Sotsobreria de Murs e Valls de València n. 36 d3; any 1433
"Item un ferro ab senyal de creu per senyalar."
Inventari del rei Martí 328, f. 90 v
| | |
