VEURE v. a.

Percebre per mitjà dels ulls.

V. veer.

"-Menja be e farta t, ab aquesta condicio, que si en algun temps me veges morir de fam, hages merce de mi."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 25

"L ull sera glorificat en veure lo precios cors de Jhesuchrist."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.669, tercer punt

"devant passi / la flota de la gent
per be mirar / lo qui mon cor adora.
E acostat molt / prop de sa presença
viu lo n estrem / de la creu congoxat"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 35, V

"Tot quant yo pens / e tot quant veu mon ull,
tant com es bell / e m es portant delit,
de tant me trob / yo pus adolorit,
car en mon cor / bon delit no s recull."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 9, CXIV

"Apres d aço se segui que li fonch vijares que ell vees aquesta dona en estat molt pobre..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 25

"La qual veent / penada sens mesura,
agenollat / li vag parlar plorant:"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 89, V

VEURE v. a.

Percebre, discernir pel sentit de la vista, per l'ull.

"E lo nostre cors sera colorat de colors glorioses que iames en aquesta vida no foren vistes..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.681, tercer punt

"La qual humil / de son ffill desijosa,
me demana: / Jesus, ¿haveu lo vist?
e yo desert / ab lo continent trist
li respongui / e ab cara plorosa:
-Verge eccellent, / de mi dolça patrona,
en mon endret / vos veure lo poreu,"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines V

VEURE s.

L'acció de veure, la vista.

"Lo angel deya a Tobies: -Yo, quant era ab vosaltres, era vist menjar e beure;- mas altra vianda menjava, ço es, lo veure de Deu..."
Ferrer, Vicent Quaresma 106, XLVII

"E, com se foren combatuts, lo cavaller dona tal colp al Breto al cap que tot lo seny e lo veure li tolch."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. CXX

"Item, en regular los .v. senys corporals, qui son veure, hoyr, odorar, gustar e palpar, a lahor de nostre Senyor Deu..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.233, tercer punt

VEURE (FER BELL ___) fr.

Oferir, presentar un bell aspecte, un bell cop d'ull.

"Per tal forma se combateren que vingue lo combat a .x. per .x. e lavors ho feya molt bell veure."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCVII

"Si que tota la gent n avia gran alegre e gran esforç que molt los feya bell veure."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. C

VEURE (PERDRE DE ___) fr.

Deixar de veure, perdre de vista.

"Mas com Curial s ich partis, Laquesis lo mira, e axi com lo perde de veure tots los spirits li fugiren..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 27

VEURE'S v. refl.

Veure-hi, tenir el seny de la vista.

"E, quant li fo devant, demana li: -¿Que vols que t fassa?- Dix l orb: -Senyor, que m vege."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 177

VEURE'S (NO ___) loc.

Sofrir ceguetat.

"A l emperador qui no s veu,
cant es axit fora la vila
no pot veure nula partida;
vos porets li conseyll donar
e que vege com volra anar."
Llibre dels Set Savis de Roma 2.552

VEURE'S (NO ___) fr.

Estar fora de si, no regir-se, perdre el seny, l'esma.

"Ja reposaven los cavallers dels scuts negres, mas lo Duch Dorleans, qui era enamorat de Laquesis tant que no s veya, ne lo Comte de Poytieus, no dormiren aquella nit axi tost..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. segon, § 41

VEUS loc.

Anuncia que hom va a exposar, a detallar, alguna cosa o que ve de fer-ho.

V. avet, vet, vets.

"E veus lo sermo complit. Deo gracias."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXX

"Veus que legim de Lucifer: quan ell, en lo principi del mon, estave guardan se: -O, yo so lo pus bell de tots los altres angels! E ha y degu sobre mi? No, sino Deus. O si m podia egualar ab ell! -Veus aci lo seu peccat."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XL

"Entretant vench un dels nostres e dix al rey: -Veus los homens a peu qui se n van, que exits son de las tendas e tenen lur carrera."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XXI

"... e dixeren nos: -Senyor, pensats de cavalgar e de moure, que veus los moros que venen."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 425

"Veus aquest infant petit
Qui es nat aquesta nit,
Segons los angells m an dit
Ell es nostra redemptor."
Cançoner de Nadal V

"Veus, senyors, a que us es tengut lo mon per vostre bon regiment!"
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 4.592, cap. XXXIX

"E dien: -Veus qui a guastat
Per sa gran colpa ço del seu-
E sab be nostra senyor Deu,
Que d aço vos n avets lo tort."
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 447

"E veus que aytal juhi vench a departir a la damunt dita noble comtessa."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. CIV

VEUS prep.

Forma d'imperatiu del verb veure (usada sovint en combinació amb adverbis de lloc i amb pronoms personals).

"Veus, senyor lo demostrament que nostre Senyor n a fet lo dia de Nadal: mentre que lo prefaci se deye de la missa del gall, la eren de virtut s enclina; a gran espan ella se n torna..."
Docs. cult. cat. med. II, ap. X

"... Veus assi lo derrer jorn, e si no u es, be es ell prop."
Flors de les Epístoles de Sèneca XV

"Dira cascuna: - Mal fiar
Se faria en ell, per cert,
Que veus que diu en descubert
D aycela que ha aytant amada,"
Facet

VEUS (A ALTES ___) mod.

A crits, deixant sentir intensament la veu.

V. veu (Alta ___), veus (Altes ___).

"Sdevench se un die que ell los dava a menjar, dix los a altes veus:
-Vosaltres, coloms, si volentat es de Deu que jo us crie e que siats meus, prenets ço que jo us do a menjar."
Recull d'eximplis e miracles CXXX

VEUS (A LES MÉS ___) loc.

Per majoria de vots.

"... los dits barquers novells elegexen llurs prohomens axi com es stat ordonat per los honorables consellers o prohomens de la dita ciutat haien e sien tenguts elegir a les mes veus quatre administradors per la dita Almoyna o Confraria..."
Capítols de la Confraria dels barquers novells de Barcelona 10 de gener de 1459. Arx. C. d'A. (reg. 3.441, f. 127)