Fitxa Dubtosa VERTIBLE adj.

Que tomba o gira fàcilment, versàtil.

"Qui en la roda vertible seu pus alt, pres es de caure"
Anònim Flors de Petrarcha de remey de cascuna fortuna 74

VERTICELLA s.



"... prenetz lo suc del pa poran, e de rail de lili, e de rail de cogombre amar, e de tucha, e de rail de verticella, ana,..."
Tròtula de Mestre Johan 13 b

VÈRTOLA s.

Glànola o gangli.

V. vertoleta.

"E de açi avant se segueixen los capitols de la cura de bubons o vertoles o antrechs, carvoncles e altres pustules o exidures malignes en qualsevulla part del cors que sia..."
Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència

"Per que, mon frare, vos faç a saber que per rao de la dita vertola la qual jo tenia e encara tinch jo no pogui cercar lo dit Masons..."
Epistolari del segle XV L

"Clam te merse, Senyor, per aquell amor que tu has a la beneventurada sancta Maria mare tua, e per merits dels benaventurats martyrs sent Sebastia e sancta Anastasia me vulles deliurar de aquesta mort que es mort soptana e de aquesta tempestat de glanoles, vertoles et corruptio de sanch..."
Missale Tarraconense f. LXXXII, ed. Tarragona, Joan Rosembach, 1499

VERTOLETA s.

Diminutiu de vèrtola, gangli.

V. vèrtola.

"E mes dix e confessa que una vegada vea com la dita sa mare prengue una cuxa de carn e obri aquella e de aquella trague una vertoleta."
Carbonell, Pere Miquel Sentència Docs. Arx. C. d'A. v. 28, p. 91

VERTUIFICAR v. a.

Fer virtuós.

"E entendre e amament,
Vertuificar, verificar,
E complir e gloriejar
En axi es lo bastament,"
Llull, Ramon Medicina de pecat IVa part, III

VERTUÓS, OSA adj.

Virtuós, osa.

V. virtuós, osa.

"Veritat vertuosa es greix de anima."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxv, d. Bib. Univ. València

VERVESSOR s.

Varvassor, aquell qui ocupa el grau inferior dins la noblesa feudal.

V. vasvessor.

"... ecceptant los ciutadans honrats de Barçelona, que no vol hi sien entesos, com ja tinguen privilegi de poder portar or e fer actes com los vervessors."
Turell, Gabriel Record 63

VERVÍ s.

Teles o draps procedents originàriament de Verví (antiga capital de la Thiérache, avui departament de l'Aisne França).

"vervins, duays
per cots, gonelles,
angles, bruixelles
e bell domas."
Roig, Jaume Spill 2.070

"E tots los draps appellats vervins hajen esser fets de bona lana."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 30, De pann., f. 247, 3

"Item, que algun draper ne altre venedor de draps a tal no deia vendre algun drap de un lloch per altre, ans haia a dir lo lloch d on sera, ço es: -De Menorca es, de Catalonya es, de Valencia es, de Flandes es, etc.-, sots pena, per cascuna vegada, de vint e cinch lliures, e deia cobrar lo drap. Axi, empero, entes, que lo drap sia jutjat esser de aquell lloch on se texira. E que vervins se puixen vendre per cortrays e per lo contrari, sens alguna pena."
Llibre de Mostassaf 8; Capítols de venedors de draps ab cana (Mallorca, 1448)

"Primo: un mantell de vervi negre, folrat de terçanell negre, tot nou."
Inventari Hospital Santa Creu Manual Torró, 1408-1411

"Item done a n Samuel Benvenist juheu de Çaragoça per preu de VII colzes de drap de vervi que li compre de que fo feta I cota e capiro a n Vicent trompeta qui era ab los nostres missatgers, per cert vestit ab nosaltres de liurea..."
Novells ardits ap. terç, 1399

"Item un mantell de drap de vervi de Valencia sanar."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca. 28 de maig de 1434

"Item un bacinet ab bavera e entorn de la dita bavera una frange de malla prima... ab una cuberta de vervi vermell de Perpenya blanch barraiada de les dites colors, qui serveix a cobrir lo dit bacinet."
Inventari d'Alfons el Magnànim 96; any 1413

VETLABLEMENT, [VELLABLEMENT, VERLABLE] adv.

Vigilantment, curosament.

"... com en purgar a aquesta ciutat de males persones s es haut molt vellablement e solicita a plaer dels paciffichs e terror dels mals..."
Bandos de València Docs. p. 147

"Pregants e encarregant vos axi estretament com podem que en lo bon regiment de sanitat del dit Rey ab gran pensa e cura verlable vos haiats segons tro açi havets ben acostumat..."
Lletra del rei Martí A mestre Pere Garcia. Arx. C. d'A. (reg. 2.239, f. 79 v)

VI VERDET un. pluri.

Vi que no és encara prou fet.

V. verd.

"El vi verdet deu esser feyt en aquesta gisa: que prengue hom los rraims mes madurs e sien mesos al ssol .iij. dies o .iiij. e sien calcigatz, mesos en los odres e posat al ssol, e la obra d aquest vi estreny e conforta l estomag... e aquest vi deu esser estujat moltz anys e si no o fan no n poden beure."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 26, d

VI VERGE un. pluri.

Vi de pura gota, destil·lat naturalment pels raïms.

"item una altra bota de mena, plena de vi verge vermell."
Inventari d'en Pere Becet 3, XX. Any 1430

VI VERMELL un. pluri.

Vi negre, vi que s'obté del gra de raïm fosc.

"Item sia pres vy vermel e tres o quatre quapolls de boques de magrana dolsa be piquades e escorsa de bogia mig quart... e un brot de romaguera, e tot aço sia cuyt en vy vermel tro que aminve lo terç..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXVIII

"Item .iiij. botes de vi vermell."
Llibre de despeses de l'Almoina del pa de la Seu Girona, 1470

"... que com la Infanta bevia vi vermell, que la sua blancor es tan strema, que per la gola li vehia passar lo vi: e tots quants hi eren ne estaven admirats."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XXIX

"El vi vermell es migançer entre l blanc e l negre e per alo fa obra temprada."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 27, c