TRANSFERIMENT s.

Acte i fet de transferir; transferència, translació.

"No pensen vostres magnificencies la mutacio o transferiment del loch sia stat a motiu ne pregaries mies per part de aqueix Principat..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 16, p. 389

TRANSFERIR, [TRANSFERRIR] v. a.

Fer passar d'un lloc a un altre.

"... com lo dit mossen de Cathania sie servidor de vostre senyoria, ha dit... que si lo cas hi venia que ell lo puxe transferrir en altre part... que per amor a vostra senyoria ell hi faria tot ço que puxe."
Lletra de Dalmau de Mur a Alfons el Magnànim Ginebra, 9 d'agost de 1418

TRIFERA MAGNA un. pluri.

Confecció de gran celebritat en la farmacopea medieval.

V. trifera major.

"Item trifera magna que es confeccio dada als diasenterichs ab aigua tebea, o de tot en tot sana la disenteria e restreny lo vomit."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIII

TRIFERA MAJOR un. pluri.

Trifera magna.

V. trifera magna.

"E ladonchs acorrets los ab les viandes e medicines que son pus temprades, axi com: trifera major, e la medicina qui s fa ab la lengua del bou composta ab coriandra sech..."
Anònim Speculum peccatoris 38 b

TRIFERA MENOR un. pluri.

Preparació farmacèutica; espècie de lletovari.

"La cura sua es que sofira fam e que nedeg l estomech ab yerapigra e ab trifera menor."
Joan Jacme Alcoatí f. xxv, b

TRIFERA SARRACÈNICA un. pluri.



"Totes aquestes coses sien confegides ab trifera sarracenica, que es medicina que purga colera cremada, e ab suc d exenz..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIX

"... letovaris a restaurar la umiditat, triffara sarracenica e sos cemblans..."
Tròtula de Mestre Johan 22 d

TÚFERA s.

Tòfona, trufa.

"Aquestes son les medicines de grossa octoritat.
Mirra, acaçia, maçanes, mores de barçer, codonys, garrofes... çumac, gala, tuferes."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 1, d

ULLS ESTRANYS (FER SOS ___) fr.

Fingir de no veure, fer els ulls grossos.

"... e axi o aconsella Salamo qui diu a tos enamichs fes tos ulls stranys e tes orelles."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

UN, A (FER TOT ___)

Ser dues o més coses semblants del tot, ser causa d'efectes iguals.

"Dix Galien que la murta es composita de compliçio freda e sequa, e es aspre en la ssabor, e la ffulla e l gra fa tot .j. obra en estrenyer e en confortar."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 37, b

UNGLA (FERMAR LA ___) fr.

Acabar una discussió. (?)

"Açi fermem la ungla, dix lo frare, car gran res de nostra altercacio sobre aquesta materia, estara en aço."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.389, segona partida, XV

VELA (FER ___) loc.

Navegar, començar a moure's (un vaixell) per la impusió de les veles.

"E l almirall feu fer vela a totes les fustes e feu la via de Contestinoble."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCIX

"Hoc mes, ab aquell sacrefici feren vela mil veles de naus que no s podien moure."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Agamenon, p. 520

"E fer vela de un port a altre bo es, e sagnar es san, e bo anar devers levant on senyoreja la sua planeta."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cx, b. Bib. Univ. València

VESPRE (FER-SE ___) loc.

Envesprir, fer-se fosc.

"Que us dire? que l encals dura entro a mija llegua de Beses, e hagra durat entro a la ciutat, mas vespre s feya e a l almirayll feya li paor que de jorn no pogues tornar a les galees..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLII