TRASTORNAR, [TRESTORNAR] v. a.

Capgirar, subvertir, reversejar.

"E Jhus. feu unes corregades de unes cordes, e ab aquells ell los ne gita tots del temple... e trestorna les taules dels cambiadors..."
Evangeli de sant Joan Còdex del Palau, cap. II

TRASTORNAR-SE v. refl.

Tornar-se, mudar-se, transformar-se.

"... axi la orina rep e s decorre e s trastorna ab aquella humor que mes regna, per ço mostra senyals ab qual humor es mes creada."
Micer Johan Disputa de les orines

"Encara si conexeras que s abstinga de les coses que solia parlar ab lo missatge e que stiga axi com a estranya, o s trastornara de ço que t haura dit, cregues qui ella s es girada."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. XCII

TRASTORNAR-SE, [TRESTORNARSE] v. refl.

Capgirar-se, tombar-se, reversejar-se.

"E ella, abans que ho volgues sofferir, gita s de la barcha en lo riu, e, al saltar que ella feu de la barcha en l aygua, la barca se trestorna en l aygua, e moriren tots los qui eren en la barcha..."
Recull d'eximplis e miracles CXV

TRASTORNAT, ADA adj.

Capgirat, ada.

"Apres un disapte gran mati vengueren al moniment portant ab si algunes coses que havien apparellades, e trobaren la pedra trastornada del moniment, e, entrant, no y trobaren lo cors de Jesus..."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 94 v

TRISTOR s.

Sofriment que causa melancolia, amargor aflictiva de l'esperit, tristesa.

V. tristança, tristea, tristesa, tristícia, tristura.

"... que vos, Senyora, havets hauda febra, de la qual cosa, Senyora, jo son stada fort irada e n e gran tristor..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.811, f. 71 v) Varia Infantisse Mathe 3. Familiare, reg. 1.811, f. 71 v, § 1, l. 7 (Pere III, 1374/76)

"... per dolor e fellonia gita s al llit, e hac tanta de tristor ab si enleix que hanch no fo pus ardis."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLXVII

"Pus son reclamada
Ab tanta fervor,
Siau advocada
En tanta tristor."
Cançoner de Nadal xxj

"... e si les mies paraules no t movien a pietat, te devien induyr a merce les mies lagremes e la tristor de la mia cara..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXXI

"... car sovent me he donat a tristor e pres enuig de fer be, lo qual podia fer."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.519, tercer punt

TURMENTANT, [TORMENTANT] adj.

Que turmenta; que tortura.

"Mas ans ve per la mayor per accidents, axi com de febre, apostema o altra greu malaltia afflictiva e tormentant..."
Eiximenis, Francesc Art de bé morir cap. v

ULL TORT un. pluri.

Ull estràbic.

"La cura de l uyl tort can esdeve als emfans pochs, ho can naixen enaixi, ço es que fassa hom egual el loch la hon tenen lo cap en lo brez, e meta hom de l altra part hon es l uyl tort .Iª. canela enseza."
Joan Jacme Alcoatí f. XXII, a

VERGA DE PASTOR un. pluri.

Cardó o cardot de paraire (Dipsacus sylvestris).

V. cardot, virga pastoris.

"Item cendra de verga pastor, qui son ditz cardons, ligada e envolcada al col del malalt, o en lo braz penyada, sana la quartana de tot en tot."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIX

VI TORBAT un. pluri.

Vi tèrbol o enterbolit.

"E cols ab magre anyel
..............................................
Vul que hom li pos denan
Aquel monge enguanador,
E vi torbat part Martror"
Jaufré de Foixà MS. n. 309. Bib. de Catalunya 11

VICTÒRIA s.

Acció de vèncer, de guanyar en una guerra o lluita.

V. vitòria.

"... feu tocar totes les campanes de la ciutat e anaren tots a la sglesia major e aqui feren lahors e gracies a nostre senyor Deu e a la sua sacratissima mare de la gran victoria que havien obtesa."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXVI

"Sent Jordi james no entra en batalla que no hagues victoria. Pensau que hagues superbia? no, car pensava que era do de nostre senyor Deu. Axi es la victoria, com Deu vol..."
Ferrer, Vicent Quaresma 52

"... que jatsia que no haia pus gloriosa cosa al mon com la victoria, pero no us es serta, ans la sperança de vencre es congoxosa, car gloria de batalla no ve menys de suor."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

VICTORIÓS, OSA adj.

Que ha aconseguit una victòria.

"... deliberaren de anar se n ab tots los que alli eren, car no pogueren sofferir la potencia del victorios."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXVIII

"Deu eternal / de la colpa primera,
Sol entre tots / vos preserva sencera,
Restas apres / constant victoriosa."
Despuig, Bernat Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

"E Aurelià, princep dels Romans, batayllant ab ella, la teme molt; e apres que la hague dompdada, se n glorieya tant com si hagues vensut lo major e pus victorios princep del mon."
Metge, Bernat Lo Somni 3.001, lib. quart

VICTORIOSAMENT adv.

D'una manera victoriosa, guanyadora.

"... que sapien que ell e son fill lo rey de Sicilia stiguen be de llurs persones e que llurs affers vaien victoriosament e be."
Itinerari de Joan I n. 311

"... moltes banderes e penons en lo mes alt de la sglesia penjaven de diverses ciutats e provincies victoriosament guanyades..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLXXXV