Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    40 de 42    (495 registres)
veure  Tortuós, osa
veure  Tortura
veure  Torturer, a
veure  Torturol
veure  Torxa
veure  Torxat, ada
veure  Torximant, [torchimant]
veure  Tostorrada, [toztorrada]
veure  Tothora, [totora]
veure  Transitori, òria
veure  Trastornar
veure  Trastornar

TORTUÓS, OSA adj.

Que fa voltes i revoltes; sinuós, osa.

"son alimanyes;
serp tortuosa
son e rabosa,"

Roig, Jaume Spill 7.698


TORTURA s.

Estat d'allò que és tort, contorsió.

"E tortura de cara e d uylls e de bocha."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. IIII, cap. I


TORTURER, A adj.

Fals, injust; tortuós, osa.

V.
tortuner, a.

"Aquells qui son robadors ni torturers ni de mala manera, beneyta sia la espaa de la vostra justicia qui esta sobre ells!"
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 20, cap. 75


TORTUROL s.



"Item emplastre sobre l torturol de l anca, que es dit ciam, sana traen la humiditat del fons, axi atre tal val a aquels qui an paralis e artetica."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXVIII


TORXA s.

Antorxa, torta, atxa.

"... e li sien dites deu misses ab quatre torxes que pesen XVI lliures..."
Capítols dels moliners d'aigua 4; Mallorca, 1436


TORXAT, ADA adj.

Guarnit de fil retort? (DCVB)

"Item altra sella de cosser guarnida de cuyros negres, torxada de ferro en l arço devant..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 70; any 1413

"Item dos celles de cosser torxades la una de lauto e l altra de ferro, ab lur forniment."
Inventari d'Alfons el Magnànim 76; any 1413


TORXIMANT, [TORCHIMANT] s.

Torsimany, intèrpret, traductor.

V.
torsimany, trujamà, turgiman, turjemà.

"... e altre appellat Johan Talabot que sabia la lengua de Irlanda. Aquell era mon torchimant..."
Viatge del vescomte de Perellós al purgatori de St. Patrici 306


TOSTORRADA, [TOZTORRADA] s.

Cop de cap, caparrada.

"E sobre allo combateren una estona los dits cavallers e salvatges e s donaren alcunes toztorrades passants joch, no sens grans rialles dels mirants."
Ordenació de l'entrada de la duquesa de Girona a València Any 1373


TOTHORA, [TOTORA] adv.

Sempre.

V.
dies (Tots ___), hora (Tota ___), hores (Totes ___), tostemps, tot dia, tot jorn.

"E totora que passava lo un prop l altre, Guillalmes dehia alguns mots fexuchs de Curial, per ço que Curial los oys."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, 86

"Yo son aquell / qui clam merce totora
al Ffill de Deu / qui m ha de crim remut;
per vostres prechs / me torn la rectitud
que m va donar / e ara mon cor plora."

Martines, Pero Poesies de Pero Martines 85. IV


TRANSITORI, ÒRIA adj.

Que no fa sinó passar, que no dura; interí, ina.

"Com totes les coses mundanals sien transitories e allenegables, e degu que sia en carn posat a la mort scapar no puxa, ans li es certa cosa lo morir..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLXXVII

"no monarchia,
ni senyoria
gens mundanal,
ni temporal,
tost transitoria
e dilusoria,"

Roig, Jaume Spill 13.719

"Castiga tos membres qui t fan guerra; no desiges les coses transitories e de poca durada..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, § 13

"E ia molt menys les poria compendre algu qui sia en aquesta present vida transitoria..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.489

"... e no s meravellen de la noblesa divinal que es en ells mateys e de les altres creatures que son molt pus nobles per lur condicio natural que les dites pedres que son corruptibles e transitories."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. II, prosa V

"Hages assats trebayllat per altres, e enten en tos fets propris, no dich, pero, mundanals ni transitoris, mas spirituals e perdurables..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.789, lib. quart


TRASTORNAR v. a.

Mudar, canviar; fer tornar atràs, desviar.

"... e perforçant se de trastornar la de avol preposit ab piados amonestaments, rahons avidents e notables li fahia preposant la infamia e los mals qui li esdevendrien si lo seu leig cobejament volia conplir..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipolit e Phedra, p. 438

"E a ponir e refrenar e a trastornar la falsia e la deslealtat d aquells qui mal fessen en l orda e negligens."
Constitucions dels Pares antichs de l'Orde de la Mercè cap. I


TRASTORNAR v. a.

Remoure.

"O qual fembra es havent .x. drames, que, si n pert una de aquells, donchs no encen ella una canela e cerqua e trastorna tota sa casa cercant aquella tant entro que la ha trobada..."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 82 v


torna a dalt