IRRADIANT adj.

Que irradia o escampa raigs de llum.

"... de la qual los sobirans senyals de merits per los quals ells resplandeys com ha estella irradiant e com a claror portant matinada."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 99 v

IRRADICAR v. a.

Erradicar.

V. erradicar.

"Item prenets de la let del lapso e naffrats lo fich, e continuats n i de posar: tot lo dissacara, e lo alsiura e lo irradicara."
Receptari de la Universitat de València f. cxxij

IRRAONABLE, [IRAHONABLE, IRRAHONABLE] adj.

Irracional.

"... si venjança de les injuries a nos fetes demanam, no son degenerans a natura d omens, com encara les besties irrahonables veem que husen d aquesta raho..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VI, 2.563

"Tot enaxi / com l anima infusa
racional / sobre l irahonable,
fa tot son fet / fer via rahonable,
tot quant fa l om / per lo seu decret usa;"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 35, CXV

IRREDUTABLE adj.

Allò sobre què no hi pot haver temor.

"... lo prior de Natzereth exhibidor de la present ab degut poder de asistir per mi e en persona mia en lo vostre molt irredutable consell..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 17, p. 364

IRREFRAGABLE adj.

Que no es pot contrariar o resistir.

"Ab irrefragable constitutio statuim que los Jueus en persones propries officis publicss no presumesquen en alguna guisa exercir..."
Constitucions de Catalunya Jaume I en la Cort de Barcelona, any 1228, cap. 5 (vol. III, p. 8)

IRREFRENAT, ADA adj.

Desfrenat, ada.

"... e vehem per experiencia la irrefrenada cupiditat e ambicio de oficis e interesos propris..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 15, p. 464

IRREGULARITAT s.

Falta de regularitat; cosa, acció contra la llei moral o la conveniència.

"E com, ab tota humilitat e reverencia parlant, los ecclesiastichs no sien tenguts a l exercici de les armes per lo perill de les irregularitats que porien encorrer..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) Segona part. Ferran II, a Oriola; any 1488

IRREMEIABLE, [IRREMEYABLE] adj.

Que no es pot remeiar.

V. inremeiable.

"Aquesta es la major e pus intollerable desolacio que als mortals dona la irada fortuna, aquesta es portada ab irremeyable impaciencia."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLX

IRREMISSIBLEMENT adv.

Sense remissió.

"... e que si persona alguna usara dels dits carlins, donant o prenent aquells per moneda... haja perdut los dits carlins, los quals en lo dit cas sien adquirits del qui contrafara a nos e a nostra cort irremissiblement."
Reial Sentència de Ferran el Catòlic Barcelona, 4 de novembre de 1493

IRREPARABLE adj.

Que no pot ser reparat.

V. inreparable.

"... e no crehem ni vehem que major acte puxa esser que deffensio de la terra, qui es del nombre dels irreparables, e los altres actes de la Cort son reparables e per tornar facilment a stament degut."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) 9 de gener de 1443

"... lo que si no hi es provehit porie parturir algun irreparable fruyt, maiorment car recau en comuna opinio aquells esser ans creguts de sinistres informacions que altres del ver."
Lletra dels diputats del General A Pere de Portugal. Barcelona, 19 de març de 1466

"... ha mostrat com per lo peccat del nostre primer pare, tota la nostra humana specia fou perduda en damnacio irreparable segons nostre natural poder..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. b v

IRREPEL·LIBLE, [IRREPELLIBLE] adj.

Que no pot ser repel·lit; irrefutable.

"-No es poch -dix ell- en tant dubtos fet haver testimoni que, sens altre miya depos de certa sciencia; majorment que ls altres concordants ab ells sien majors de tota excepcio e irrepellibles."
Metge, Bernat Lo Somni 239, lib. primer

IRREPREHENSIBLE adj.

Que no mereix reprehensió.

"Del qual acte, axi com de infalible document e magisteri irreprehensible, concep la mia ignorancia..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública Proemi