GUARDAR-SE v. refl.

Evitar, esquivar, estar-se.

V. gardar-se.

"E si aço faras, ell ladonchs haura conexença de son defalliment e tindra tu per bona e per savia, e altra volta guardar se n ha."
Consell de bones doctrines que una reina de França donà a una filla sua MS. Acadèmia de Bones Lletres

"Guart me de tot desplaer axi com de mort, e bayl avegades en cambra ab los meus goliarts."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià f. 167 v

"Al qual apres los majordomens obeyr volem per aquells, gardan se be que per negligencia alguna cosa pertanyen no sia lexada..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels falconers

"Mas lexem ho anar a present, car no y ha comparacio. -¿Lexar anar?- respongui yo -guardat ne seras!"
Metge, Bernat Lo Somni 2.898, lib. quart

GUARDATGE s.

Guarda, acció de guardar.

"Item, Senyor, com alcunes vegades se sie esdevengut que alcuns regints lo guardatge de la vostra devesa fan questio e penyoren alcuns pescadors qui prenen vergues de mata de murta o altres per fer costeres a les nanses ab que prenen peix..."
Capítols del comú de pescadors de l'Albufera València, 10 juny 1393. Arx. C. d'Aragó (reg. 1.905, f. 126)

GUARDEJADOR s.

Guardià, vigilant, guaitador.

"raym penjat
en pal portat
al coll per dos
guardejadôs;"
Roig, Jaume Spill 13.931

GUARDEJAR v. a.

Guardar assíduament; visitar, aguaitar.

"E trames gents per los camins per veure si sentirien gent d armes o altra cosa, e Tirant anava guardejant lo camp ades en un loch ades en altre."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXVIII

GUARDET s.

Guarda de llibre.

"item .i. altre saltiri gran en que lig lo senyor rey... ab posts cubertes de cuyr vermell enpresentades, ab tancadors d argent daurats e ab correges de seda e guardets; lo sostenidor dels giradors es d argent."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CXVIII

GUARDIÀ s.

El superior o prelat ordinari dels convents de l'ordre de Sant Francesc.

"... e, en deffalliment dels prelats, aquelles [reliquies] portar hagen los priors e guardians dels ordes de pobretat o altres clergues en grau mes honrats."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De les quatre tempores de l'any

GUÀRDIA s.

Conjunt de gent armada per a vigilar i defensar un lloc.

"-Jatsia que aquesta sia taula de Rey empero no y deu mengar nengu sino aquells qui son d aquest palau, e no y lexen nengu passar si donchs primerament no s combat ab la guardia d aquest palau e que la vença combatent."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. CXVII

GUÀRDIA DE CASTELL un. pluri.

Conjunt de gent armada per a vigilar i defensar un castell.

"... que tot hom que ll trobava, axi de cavall com de peu, com guardies de castell, e en Sicilia e en Calabria, el quita d altres sis mesos, axi que tots los soldans foren axi ab bona volentat, que hu ne valia dos."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXCIV

"Les guardies del castell. Excubiae"
Esteve, Joan Liber elegantiarum f. sign. k4

GUARDIÀ, ANA s.

Persona que guarda algú o alguna cosa.

"Encara mariner no pot res traure de nau si no u mostra al guardia, o al scriva, o al notxer. E si u fa, deu li esser demanat per ladronici."
Consolat de Mar tit. III, cap. CLXXII

"Les cabres salten ça e lla; cascuna hauria mester un guardia; les ovelles, una fadrineta les regirà."
Ferrer, Vicent Quaresma 112, XV

"E curtes, lo poble roma se mostra fort rigoros guardia de la virtut de castedat..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 60, lib. VIII, tit. I

"... ans que sien parats orons... los mercaders o venedors dels dits blats appellen lo sindich... e lo guardia de l almodi... per veure e regonexer de broça los dits blats..."
Manual de Consells València, 27 de novembre de 1408

GUARDÓ, [GUAARDO] s.

Recompensa, premi.

V. galardó, gasarda, gasardó.

"Con en vostra sancta volentat cove que sia guaardo als homens justs de les bones obres que fan, coven se per fina forsa que en vostre voler sia volentat de condemnar los homens qui moren en peccat."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 8, cap. 64

"Aquell es cavaller malvat qui no ret guardo, e mes malvat qui oblida les honors e serveys qui li son stats fets..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXL

"-Bells fills, be siats vos venguts, que be es nostra fe que l rey de Mallorques daria e faria tota res que fos a honor e profit de la Sgleya de Roma e de la corona de França, e nos retrem li n guardo en breu, si Deus ho vol."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXLVI

GUARDONADOR, A s. i adj.

Aquell, a que guardona o recompensa; remunerador.

"La segona manera de peccat seria si vos no erets guaardonador dels justs e si fayets nulla cosa contra justicia ni contra rao."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 3, cap. 64

GUARDONAR v. a.

Donar guardó, recompensar, premiar.

"E axi, dix ell, tants son los serveys que vos m avets feyts, que per res yo no us ho poria guardonar."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXV

"E com aço sie fort poca cosa en esguart de ço que per mi fets havets, prech nostre Senyor que us ho vulla guardonar, car yo no y son bastant."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 18