Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    3 de 4    (44 registres)
veure  Cors present
veure  Corsa
veure  Corsanda, [corssanda]
veure  Corsari, [corssari]
veure  Corsó, [corço]
veure  Decors
veure  Discurs, [discors]
veure  Escorça, [scorça, escorsa, escortsa]
veure  Escorçadura, [escorsedura]
veure  Gardacors
veure  Guardacors
veure  Paor al cors (Metre la ___)

CORS PRESENT loc.

Ofici funeral amb el cadàver exposat.

"Lo dit die fou celebrat lo cors present en la Seu de la dita Ciutat, faent offici de benifficiat al honorable mossen Johan Vivó, conceller quart qui passa d esta vida a .x. del present mes."
Novells ardits 23 d'agost de 1457

"... fer un perpetual aniversari ab cors present en la dita sgleya e fer absolucio general sobre les vases de les animes feels deffuncts cascuna vegada que s fara lo dit aniversari."
Capítols de la Confraria d'espasers i llancers de Barcelona Monestir de Valldonzella, 8 de maig de 1401. Arx. C. d'A. (reg. 2.196, f. 103 v)


CORSA s.

Cursa, carrera.

"Los mariners qui van sobre mar, Senyer, veem que saben aesmar lo viatge quantes milles ha, e saben aesmar la corsa que fan lo dia e la nit..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 27, cap. 117


CORSANDA, [CORSSANDA] s.

Equisetum arvense, L., planta de la família de les equisetàcies, dita també cua de cavall i sang nua.

"Item corssanda, que altre nom es apelada cauda equina menor, la qual a branca no ben roya, dita en romanz musela, picada e sobreligada destruu maraveyllosament atrancem."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. L


CORSARI, [CORSSARI] s.

Tripulant de vaixell corsari.

V.
cossari.

"Nos veem que ls corsaris con van en viatge que an major pena e major malenansa que altres homens..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 4, cap. 117

"... monstrats, com be havets acostumat, la gran volentat que havets en extirpar tots corsaris, pirates e enemichs, per causa del quals se posques seguir scandols e dans als navegants e altres..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XLII

"Aquest signe no es bo sino a ladres o a corssaris; qui en aquest signe sera nat, null temps sera bon hom..."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cx, c. Bib. Univ. València


CORSÓ, [CORÇO] s.

Ruminant cèrvid semblant al cabirol.

"Item done a n Guillem Galzeran, sartre del senyor infant, ab albara de scriva de racio, los quals li eren deguts per xj. pells de corços, les quals de manament del senyor infant compra en Valencia en lo mes de Deembre prop passat a obs de vestedures per al dit senyor infant..."
Itinerari de l'infant Pere n. 118


DECORS s.

Decoració, perfeccionament.

"...e per enguixar, aparellar aquell e encara per deboxar e acabar lo decors al olli ab la ymatge de Santa Caterina, en lo mig de aquell..."
Àpoca de paga signada pel pintor Jacomart a València el 23 de gener de 1460


DISCURS, [DISCORS] s.

Decurs, transcurs, espai de temps.

"E quant fonch discurs de temps passat e la ciutat fos stada stretament assetjada, fam se mes tan gran en Hierusalem... que les gents se menjaven les besties les quals tenien per a son lavor..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 2, X

"... que no sien compresos en lo dit capitol aquells sartres qui abans de la present ordinacio han acostumat de usar com a maestres e de tenir ordinariament e regir llur offici de sartoria com llur antiga practica e lonch discors de temps los haie ja per examinats e aprovats ans del present capitol..."
Capítols de la Confraria dels sastres de Barcelona III; Arx. C. d'A. (reg. 2.591, f. 122). 2 de desembre de 1419.

"... no es cosa de gran admiracio lo collar que han trobat en poder de un salvatge animal de tan gran discurs de temps...?
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXXIII


ESCORÇA, [SCORÇA, ESCORSA, ESCORTSA] s.

Part exterior i superficial del tronc i de les branques de certs vegetals.

"Item prenets de les scorces de l argent, ço es, d allo qui n cau quant l an tret del foch e l piquen qui es semblant scloves qui cauhen del ferro quant l an tret del foch / e l piquen."
Receptari de la Universitat de València f. cxxiiij v

"Item prenets de la escorça del lorer pes de .j. flori / e picats la / e dats la a beura a aquella persona qui haura mal de pedra ab bon vin..."
Receptari de la Universitat de València f. xc

"Per aquells qui han corrença.
Ajes la scorça del pomer o del mançaner e despuys, quant la decoccio sera freda, mescla y un poch de mell e dar li n has a beure..."

Receptari de la Universitat de València MS. 216, f. viiij, d. Bib. Univ. València

"... e puis lavatz la bocha ab vi en que sia cuit girofle e junsa e mastech... nous de cipres, escorsa de tamaril..."
Tròtula de Mestre Johan 17 d

"Item prenets de la escorsa de l arbre qui leva lo ensens / e molets la ben e d aquella polvora posats ne sobre la ulcera incurable..."
Receptari de la Universitat de València f. cxxvj

"Altre a nexer cabeils: aiatz emblic cremat, escortxa de pi, escortsa d avelaners..."
Tròtula de Mestre Johan 6d


ESCORÇADURA, [ESCORSEDURA] s.

Escorxadura.

V.
escorxadura.

"De scorsedura: Si escorsedura sia fresca lo primer dia o lo segon de l atenyedura sie resinat per lo que sagne per la resinadura..."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, f. 104


GARDACORS s.

Peça de vestir dita també salvacors.

V.
Cf. Puiggarí, p. 93, guardacors, salvacors.

"Item de gardacors vestent, menys de peyl, XII. d."
"Item de gardacors vistent, ab peyl, XVIII. d."

Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 153


GUARDACORS s.

Vestidura de cos amb mitges mànegues.

V.
gardacors, salvacors.

"E can fom de prop d el leva s ab sa capa blancha, pero vestia .j. gonio deius la capa, deius guardacors que vestia de xapsir blanch."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 87


PAOR AL CORS (METRE LA ___) fr.

Espaordir, esporuguir.

"E d aquella hora avant fo vençuda tota Romania, e ls haguem axi mesa la paor al cors, que no podiem cridar Franchs! que tantost no pensassen de fugir."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXI


torna a dalt