CÀLAMO AROMÀTIC un. pluri.

Nom de la canya i la seva arrel de la planta del mateix nom (calamus aromaticus, L.) medicament estomacal i cefàlic.

"Les coses calentz e sseques en lo ssegon grau: ortiges, balcta bezançia, benuz, ... cogombre amarga, calamo aromatic, ..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 3, d.

"Caçap aldarira es calamo aromatico.
Dix .D. que l calamo aromatico nax en India. E es lo mellor aquel que es vermell e que ssian los nuus espessos, e, si es trencat sie dins blanc. Dix Galien que l calamo que en la ssabor estreyn e es calent e agut, e es de freda compliçio e simple, e escalfa e dessequa, e dona ssimplea e conforta e solta la orina."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 55, c.

CALÀPET, [ÇALAPET] s.

Gripau, animal amfibi de la família dels bufònids: Bufo vulgaris.

V. Cp. el s. cast. galàpago.

"... per que veem en estiu a les vegades caure de l aer ab la pluja granotes de çalapets e altres coses que han vida."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats Ent. II. cap.

"Car lo dit Anibal carrega lo navili del dit rey, de olles, canters, gerres e de diverses vaxells de terra qui eren plens de serps, escorpions, calapets, vibres e de tots affarams..."
Canals, Antoni Scipió e Aníbal pròleg

CALAR v. a.

Embotir, posar dins.

"Salsa d oques en ast o gallines ho capons: mit los dedins alls perbullits parats e pansses e sal dintre la bocha, e cala ho ab un bastonet..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, b. Bib. Univ. València

CALAR v. n.

Baixar, descendir en una escala numèrica de valors, de dimensions, de mesures o pesos.

"Item una pila o march de trenta dos marchs de argent qui cala fins en miga onça."
"Item hun march per a pesar or de setze marchs, envestit de cuyro, que cala fins en mig quart de onza."
Inventari de la casa de la monederia València, 1465

CALAR v.

Amainar, abaixar veles.

"... e aixi com anam la nuyt denant l estol no mudam ne calam, e lexam anar la galea tant com podia anar..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 56

"E quant ach ordenada sa galea, que estiguessen apparaylats, vench lo vent de sobre part de la vela; e al venir del vent crida l comit: -Cala, cala. -E les naus e els lenys que venien entorn de nos foren en gran enbarch e en gran pena de calar."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 57

"mira la stela,
muda la vela,
guarda l mudar
d encapellar,
cala primer
com fa nauxer
ban atentat;"
Roig, Jaume Spill 12.761

CALAR v. intr.

Davallar, baixar.

"E com ell se vae calar la sanch per la cara, si fo escalfat a mal talent no us ho cal dir, que hanch lleo no ves axi exir contra aquells qui mal li haguessen feyt, com ell feu contra aquells."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXV

CALAR-SE v. refl.

Engolir, empassar-se.

"Com se n calas
una gran tassa
ell begue n massa;"
Roig, Jaume Spill 1.550

CALAR-SE v. refl.

Anar-se'n descendint d'una terra alta vers la baixa; baixar de nord a sud en una navegació.

"... reeberen letres del Consols de la vila de Cobliure ab que ls avisaven com la galera d en Bonet havia pres .i. leny de genoveses e que en aquellas mars deffora havia .v. naus de genoveses, les tres armades e duas qui van en Flandes e s devien calar vers aquestes parts."
Novells ardits 13 de juliol de 1454

"E isqueren li los honorables Consellers baix vers lo Prat per tant com lo dit senyor Rey per la riera qui es dassa lo Hospitalet se cala per cassar vers lo stany."
Novells ardits 15 de març de 1455

"... e faeren la via d Estrangol, a d Estrangol calaren se en Calabria e vengren dretament a la Manthea..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CV

CALAR-SE v. refl.

Esmunyir-se, escórrer-se en direcció cap avall.

"E Tancredi, posat que era vell, per una finestra se cala en un jardi sens que no fon vist de nengu..."
Decameron jornª 4ª novª 1ª

CALASTÓ, [CALESTO] s.

Barra de ferro dels caps de la qual pengen els plats de la balança.

V. canastó, canastona.

"Lo coll d aquella bestia era feyt a semblansa de calasto: a la un cap del coll havia un cap d ome, al altre cap del coll havia un cap de bestia..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 4, cap. 354

"Calasto e balança no queren amistança."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... en axi que prop los obradors d en Bn. de Cardona, vers la part oriental, sia per tots temps la quartera o les quarteres a totes coses a mesurar, e un calesto o pes a pesar totes coses qui aqui eren acustumades de pesar..."
Franqueses de Mallorca Any 1247

"Item un calasto de fferre."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

"Les peses, balances e calastons de la Ciutat de Tortosa e de son terme, deuen esser leyals e affinats."
Costums de Tortosa lib. novè, rúbr. XV, IX

"Item, que tot carnicer o altra persona qui vena a pes ab balança o calesto, que tenga los braços del dit calesto eguals, ço es, de una largaria e d una gruxa, sots pena de cinch sols. E per semblant les cordes de les dites balançes, e sots la dita pena."
Llibre de Mostassaf 7, Capítols dels carnicers (Mallorca, 1448)

"Item, un calesto."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 24 de juliol de 1434

CALAT, ADA adj.

Travessat, ada; foradat, ada.

"fe dels parents
d aquell malalt
del terrat alt
fet un forat,
per ells calat,
jahent al lit,
que fos guarit
tant hi bastá
que romás sa."
Roig, Jaume Spill 14.862

CALAT, ADA adj.

Abaixat, abatut, rebaixat.

"O piadosos hoynts, contemplau en vostres penses los meus cabells calats en lo coll y en les spatles scampats segons es costuma de persona molt dolorosa!"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCIV

"Lo dit die, precedents molts consells particulars, ab gran delliberacio, fou tornat o calat lo flori d or a .xiij. sous."
Novells ardits 13 d'octubre 1455