ALARDE s.
Ostentació, aparença i més especialment mostra, revista de tropes armades.
"... e exiren a nos tots quants n i havia, qui a peu, qui a caval e faeren alarde denant nos." Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 522
ALARDO s.
Alarde, ostentació, gatzara.
"acompanyada de fabres pardos, ab balls, alardos, cans e cançons, ab molts brandons, ella tornava." Roig, Jaume Spill 2.702
ALARIF, [ALARIFF] s.
Arquitecte, mestre de cases.
"Item pren n Almoxent per salari com es alariff dels moros et per ço com ajuda cascun any a la alfarda que paguen al Senyor Rey- CL solidos." Salaris que es paguen cascun any en el regne de València Docs. Arx. C. d'A., v. 39, p. 116
ALARMA s.
Crit, senyal, avís per a prendre les armes; i per extensió per a prevenir d'un perill.
"Tosttemps que Valencia vol traure la bandera, en trahen la a la finestra de la sala han de tocar alarma cada dia de mati..." L'orde del tocar les campanes MS. Arx. Catedral de València
"...feu tocar alarma e feu demostracio que enemichs venen: e com seran en lo camp descavalcau e anau tocant a cascu los sperons, e si ls porten fluxos dexau los star; si ls porten strets de aquells me donau..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVIII
ALARÓ, [ALERO] s.
Extremitat de l'ala.
"... e leva li los peus, e apres lo alaro e apres la cuixa dreta..." Nola, Robert de Art del coch Tall de pago
"Les gallines se tallen en esta manera. Primerament leva n lo alero, despuys la cuxa e apres la alla, e fes axi matex de l altra part." Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, a. Bib. Univ. València
ALAROGE, [ALAROTGE] s.
Rellotge.
V. olaroge, rellotge, reloge, relonge, rologe.
"Item un forniment de alaroge de ferro ab dues campanetes." Inventari del rei Martí 1.058, f. 128, v
"... car en axi com tota la roda de l alarotge se mou a formar les hores e ls punts..." Llull, Ramon Llibre de Contemplació 7, cap. 365
ALÀS interj.
Exclamació, plany d'angoixa i dolor.
V. ah las!, ai las!, allàs, llas!, llas! (Eh ___), llas! (Oh ___), llassa!, o las!, oi las!.
"-Alas! e en quiny treball deu esser ara Curial? placia Deu que li vulla aiudar." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, § 30
ALASCAR-SE v. refl.
Congoixar-se.
"De la Senyora Reyna havem nova la combat molt sovint lo comte de Pallas, pero ella sta tan be en orde que no se n alascha..." Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 21, p.161
ALASSOR s.
Alaçor, safrà bord.
V. alaçor, alazflor.
"Item munten les taffulles del saffra et de l alassor per les quals paguen los dits moros per taffulla que sembren .iiij. diners que poden valer cascun any tro a... L solidos." Rendes del Rey... en los locs de Ella et de Novella et d'Asp.
ALAT, ADA adj.
Dotat d'ales.
"rates penades, feres alades e baboynes per draps, cortines, volen e van;" Roig, Jaume Spill 9.615
ALATXA s.
Peix molt comú, de dos a tres peus de llargària i en forma de llançadora aplanat pels costats.
"Item ordenaren que gerret axi gros com menut, sardina, moixo, aladroch y alatxa, se vena a raho de deu diners la lliura... X d." Crides de Mallorca XL
ALAZFLOR s.
Alasfor o alassor, el Carthamus tinctorius, L., planta composta.
V. alaçor, alassor.
"La dotzena, es gran senyal de special gracia o excellencia de la terra, com aquesta terra es apta en fer fruyts stranys e drogues orientals, en leva de fet, axi com çucre, pebre, coto, çaffra, alazflor,..." Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 296, Proemi
| | |