VINAÇA, [VINASSA, VINAZA] s.

Residu de la premsadura dels raïms i de la destil·lació dels vins.

"Item cendra de ceps, de vinaza pastada ensems ab vinagre, posat sobre l loch, soluf la inflanza de les emorroydes e dels sers."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXVII

"Item la rayu de ciclamen, que es dit erba tur, picada e beguda ab aigua de vinaça, sana itericia..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXIII

"Item que naguna persona no gos agranar coloms qui seus no sien ne posar vinassa en nagun loch per guisa que hi trasque ab balesta o hi par..."
Ordinacions de la vila de St. Celoni Arx. del Priorat de St. Joan de Jerusalem a Catalunya

VINDICATIU, IVA adj.

Venjatiu, iva.

V. vendicatiu, iva.

"E guanyarets / tan singular perdo
Batallant fort / contr aquella canalla,
Vindicatius / de la sanch dels troyans."
Anònim Cançoner de Saragossa f. 241

VINYASSA, [VINYAÇA] s.

Augmentatiu pejoratiu de vinya.

"e vellegaça
fera vinyaça
tant per malea
com per perea
dels podadôs
conreadôs,"
Roig, Jaume Spill 13.405

VIOLA BOSCANA un. pluri.

Viola salvatge.

"una mata de viola buscana d argent."
Inventari del Convent de Bell-lloch Escrivania rectoral de Santa Coloma de Queralt. Manual de 1411, quad. 3

"Item que empren los monestirs de Pedralbes, de Sant Pere, de Valldonzella, de Jonqueres e de Santa Clara que fassen entre tots .CC. rams de barbari e de violes boscanes que sien perfumats..."
Llibre de coses assenyalades cap. 37

VIRTUIFICAR v.

Fer virtuós.

"Aquell qui ha en si virtuificar
Es luny de fretura e de peccar,
E va en gloria tostemps estar."
Llull, Ramon Els cent noms de Déu XXV

VIRTUT CARDINAL un. pluri.

Cadascuna de les quatre que són principi d'altres virtuts: prudència, justícia, fortitud d'esperit i temperança.

"E apres los stigue dit que tot bon ciutada, en quant ciutada, deu haver les virtuts cardenals..."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. XLVII

"... la reyna sia menada per los dos bisbes a la oferta, e ofira aquell dia set diners d or en significança de les set virtuts cardinals contraries als set peccats mortals."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Ordinació de la manera com les reines d'Aragó se faran consegrar...

VISCAÍ, ÏNA s.

Natural de Viscaia.

"Lo viscahi que s troba en Alemanya
paralitich que no pot senyalar,
si es malalt, remey no li pot dar
metge del mon si donchs no es de Espanya."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March IV; Cants d'amor

"... e veren letres en lo collar scrites qui dehien que en lo temps que Julius Cesar vengue per conquistar Anglaterra e la pobbla de alamanys e de viscahins, a la partida que feu pres aquell cervo..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXXIII

"Dona m consell
partis de fet.
Ab son decret
ffuy prest vengut
en hun llaut
de viscayns."
Roig, Jaume Spill 1.066

VIT BLANCA un. pluri.

Sarment (DCVB).

"Dix Galien que aquesta vit [negra] es en ssemblant en la obra a la vit blanca."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 28, d

VIVIFICADOR, A adj.

Que vivifica.

"... que la anima del hom es creada per Deu substancia spiritual propia, vivificadora del seu cors, racional e inmortal, e en ben e en mal convertible."
Metge, Bernat Lo Somni 271, lib. primer

VIVIFICAMENT s.

Acció i fet de vivificar; vivificació.

"Com amor, Senyer, fos occasio al vostre cors de murir, e la amor que nosaltres avem a nos meteys sia occasio al vivificament que donam als nostres corses..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 24, cap. 62

VIVIFICAR v. a.

Donar la vida, la vigoria; animar.

"... e per asso los metges artificialment vivifiquen los uns elements e mortifiquen los altres..."
Llull, Ramon Doctrina pueril 4, cap. 78

"Mortifficats en la carn, que havem a morir; mas vivificats en la anima!"
Ferrer, Vicent Quaresma 167, XXXVI

"... e axi com lo pare resussita los morts e los vivifica, axi matex lo fill los vivifica..."
Evangeli de sant Joan Còdex del Palau, f. 102 v

"Viviffica justicia e ab caritat mortiffica injuria ab paor."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiiij, b. Bib. Univ. València

"Car vivificant lo cors es apellada anima; e volent, coratge; sabent, pensa; remembrant, memoria; justament judicant, raho; e inspirant, spirit."
Metge, Bernat Lo Somni 217, lib. primer

VOCABLE s.

Mot, part integrant d'una llengua.

"Fill, si vols apendre gramatica, .iij. coses te covenen a saber: construccio, declinacio e vocables."
Llull, Ramon Doctrina pueril 2, cap. 73

"Haia nom donchs, Senyor, scientia certa. No m recorda be la virtut del vocable."
Metge, Bernat Lo Somni 39, Lo primer tractat

"Ffallen vocables
he dicçions,
relaçions
per fer, envides,
de ses fallides:"
Roig, Jaume Spill 650

"Lo nove se diu vespera: que es vocable grech, lo qual significa una stela ho vesperus anomenada Espero, que hix prop de la nit..."
Granollachs, Bernat de Llunari sign. a iij