VICARI s.

Qui fa les veus, té el lloc i exerceix l'autoritat i poder d'un altre.

"En confessio sta confessor vicari de Deu."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxvij, a. Bib. Univ. València

"... e nos encontinent fetes e complides aquelles, segons que damont es dit,, trametrem vos sens tota falla vicari ab tal esforç que us en tendrets per contents, e entretant haiats lo dit noble en Lois d Arago per vicari dels dits ducats..."
Lletra de Pere del Punyalet A Galceran de Peralta, castellà del Castell d'Atenes. (Barcelona, 30 de setembre 1379). Arx. C. d'A. (reg. 1.265, f. 48)

VICARI s.

Eclesiàstic que assisteix un superior en les seves funcions.

"... aquests son los qui han cura de animes, prelats, rectós, vicaris e altres havents cura de animes..."
Ferrer, Vicent Quaresma 181, XXII

VICARI DE JESUCRIST un. pluri.

Un dels títols privatius del Papa.

"... car jo m ere declarat e havia tots temps tengut ab lo vertader vicari de Jhesucrist. -¿E qui es -dix ell- aquell? -Clement, de santa memoria -digui yo;- e apres Benet, ara vivent. -E com ho saps tu -dix ell,- si yo qui viu les eleccions de abdosos no ho sce, qui de bona raho ho deuria mils saber? -No m cur -digui yo- si tu ho saps, o no. Aquell tench yo per vicari de Jhesucrist que los cardinals me han donat."
Metge, Bernat Lo Somni 1.380, lib. segon

VICARI GENERAL un. pluri.

Aquell eclesiàstic que representa el bisbe en l'administració eclesiàstica.

"Sent Ambros ha corretgits petits e grans; be que hagues vicaris generals, ell mateix se posave a hoyr confessions..."
Ferrer, Vicent Quaresma 139, XXXI

VICARIAT s.

Càrrec, funció, dignitat, jurisdicció del vicari.

"... que l senyor rey lo prega que entretant que trigara a trametre son vicari en los dits ducats, lo dit mossen Lois, per honor del senyor rey et per son servey, tenga lo vicariat dels dits ducats e ragesca aquell..."
Lletra de Pere del Punyalet A Galceran de Peralta, castellà del Castell d'Atenes. Barcelona, 30 de setembre de 1379. Arx. C. d'A (reg. 1.265, f. 48)

VICECANCELLER, [VICICANCELLER] s.

Oficial de cancelleria immediat al canceller en categoria i funcions.

"... que tota hora que s esdevenga nostre canceller no poder seguir nostra cancelleria, aquelles coses que per lo dit canceller son ordonades e altres coses faedores en l offici de la dita cancellaria lo dit vicecanceller tenir e complir en totes coses no ometa..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del vicecanceller

"... com la Ciutat hage privilegi de las vitualles, aquest privilegi los vicicanceller e regent la cancellaria no volen servar..."
Novells ardits 8 de febrer de 1460

VICECANCELLERIA s.

Càrrec, funció, dignitat del vicecanceller.

"... com en lo passat, en nom e per part del bras reyal de tot lo Principat de Cathalunya, fom protestat a mossen Johan de Funes, adons regent la vicecancellaria del senyor rey..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) 17 de juliol de 1442

VICECASTELLÀ, [VISCASTELLA] s.

Qui succeeix al castellà en la seva senyoria i funcions, o qui li és immediat en categoria.

"Och norresmenys son stats vists moços ab jaquetes trepades entorn lo castell e lo viscastella qui es exit del castell comprat gallines, polls e ous, ço que acostumat no havien..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 21, p. 209

VILIFICACIÓ, [VILLIFICACIO] s.

Enviliment.

"La primera dessus es lo dia del juhi particular: quan l anima se separe del cors ve al juhi de Deu a retre compte e raho de sa villificacio e de tots los manaments..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLI

VILIFICAR v. a.

Tornar vil, envilir.

"... e .iª. poca de ira nos fara vituperar Deu, e axi menysprear e vilificar lo que lavors ne li prea sos dons ne ses gracies tant ne quant..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXXVIII

VILTANÇA s.

Viltat, vilesa, baixesa.

V. viltat.

"En pujar al senyoriu es greu; e de devallar a la viltança es liuger."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 83

VINAÇA (GRA DE ___) un. pluri.

El pinyolet del raïm o granet de la brisa que és la llavor de la vit.

"E aso continuau uns .xxx. jorns, e meteu hi tota ora una bona almosta de gra de vinasa en la civada a mati e a vespre, e tot aso es cosa que estrey molt."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XI