SEMPRE DE MANTINENT mod.

Tot seguit.

"E nos dixem li que ns acordariem sempre de mantinent e responem li que teniem per bo lo sagrament que ns faessen..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 309

"E dixeren que s acordarien, mas que no n volien acort mas tro en l altre dia, que sempre de mantinent nos respondrien."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 406

SEPTIMANA s.

Setmana.

"E la septimana son .vj. dies en los quals se cove obrar e senar."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 80 v

SERMANIA s.



"Que si algunes alienacions de drets o coses de nostre regne e senyoria, ço es, de rendes, castells, viles, vilars, masos, terres, molins, forns, banys, jurediccions, vegaries, sermanies reyals e altres qualsevulla drets..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1448

SETMANA s.

Període de set dies, fixat pel calendari; espai de temps de set dies consecutius.

"... que aquest, per tan poch, aconseguis repos de la .vijª. part del temps, ço es, de un dia de cascuna setmana."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.769, segona partida, XVII

SETMANA s.

Treball d'un obrer durant la setmana; preu d'aquest treball.

"... per que cove als Regidors de aquella cessar de pagar los ordinaris fins hi sia feta alguna assignacio, seria semblant hi fossen assignades les .xv. lliures de las setmanes de las obres dels murs."
Novells ardits 13 de desembre de 1460

SETMANA (ENTRE ___) mod.

En qualsevol dia de la setmana.

"Los jorns faynés entre semmana,
may era sana:
al llit se stava,"
Roig, Jaume Spill 2.506

SETMANA SANTA un. pluri.

Aquella que precedeix el diumenge de Pasqua.

"Hores de la Setmana Sancta segons lo us del archibisbat de Valencia començant a les matines del diumenge de Rams..."
Títol d'un incunable valencià de 1494

"Sapiats que nos havem deliberat de tenir los dimecres e dijous de la Setmana Santa en la ciutat de Gerona e aqui huyr l ofici e fer l almoyna acostumada."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1380, n. 462

"... la qual porcio han assignada a las donas de la casa de Sta. Maria Egipciacha, per provisio que faran a les dones qui estan en los bordells los dimecres, dijous, divendres e dissapta de la setmana sancta, per ço com aquelles jornades estaran en la dita casa de les Egipciaques."
Novells ardits 10 de maig de 1437

SETMANER, [SEPMANER] s.

Aquell qui en un convent o en un capítol és encarregat de presidir l'ofici.

"E aquell die que era dissabte sant lo bisbe devia dir la missa. E lo dit canonge, qui era sepmaner, devia dir la epistola, e dubta s que en ten assenyalat die la comanas dir a altre..."
Recull d'eximplis e miracles CLXXV

SETMANER, A s.

Aplicat a la persona que fa algun treball o ofici per setmanes.

"E si lo dit mestre atrobara en casa de algun sepmaner armes que sien de catiu, se n puxa aquelles aportar e sien confiscades."
Capítols e ordinacions fetes per l'ofici de mestre de guaita Malloca, 1451

"Item que tot catiu o cativa, sepmaner o sepmanera qui aço acusara, o pora metre en ver, o provar que axi sia, que sia franch e alforre, e sia esmenat a aquell de qui sera catiu sepmaner o sepmanera per los senyors dels dits catius."
Capítols e ordinacions fetes per l'ofici de mestre de guaita Mallorca, 1451

"... no gos ne presumescha en aquelles tenir ne amenar algun sclau seu propi ne d altri... ne algun sepmaner, o sclau havent gracia, ne algun franch que sia stat moro o turch..."
Capítols e ordinacions fetes per l'ofici de mestre de guaita Mallorca, 1451

SOBREMANERA adv.

Excessivament, extraordinàriament, ultra mesura.

"Guart a si mateix de alegrar se massa, guardant sobremanera les ocupacions immortals del regiment de son regne..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXVIII

"Mes la terra en si no es molt abundant en blats, mes sobremanera es molt profitosa e nudrissa a bestiars e a menuts e a grans..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. I

TAMANY, A adj.

Tan gran.

V. aitamany.

"Si que en aquell golf es aytal miracle, que tostemps hi trobarets unes planures de sanch que son tamanyes com un cobertor, e ha n i de majors e de menors."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXVII

"... e si la senyoria vostra me volia fer tamanya merce, que per los serveys que us he fets, que com prengau la ciutat la façau fer crestiana e la m doneu per muller."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXXXV

"... si es gelos, esta en dues dolors: la una, ans que menge, que s pugue sadollar, e l altra, quan menge, voldria haver hun ventre tamany com hun bou, per tal que s pugue sadollar de aquell podre de luxuria."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLVII

"... e encontinent va exir per aquella porta hun hom tamany com un jagant, portant una maça de coure en la ma de fort gran pes, e menegava la axi com si fos una palla..."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. CXVI

TETAGRAMANTO s.

Grafia abusiva del mot b. llat. tetragrammaton, der. del grec, significa compost de quatre lletres, aquelles del nom de Jehovah, Déu d'Israel.

"E veus, donchs, com declare que Jesuchrist havie esser Deus e hom... que en aquell lloch on son aquelles .iiije. lletres tetagramanto, appelle l Deu."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LI