PROXÒVOL adj.

Pidolaire.

V. prèxevol.

"... car en tot lo mon no veg neguna art tan vil com art de juglaria: e asso esdeve per so car los juglars son los pus enujosos e ls pus proxovols e ls pus mentiders e ls pus reprenedors que neguns homens qui sien en tot lo mon."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 28, cap. 118

PRUÏCIÓ, [PROICIO] s.

Pruïja.

"... demantinent estreny e sana les lagrimes, les quals son engendrades d ardor ab proicio."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. VIII

PRUIÇÓ, [PROYSO, PROYÇO] s.

Pruïció, pruïja.

"E d aquestes medicines hi a que escuren fort, e valen a la ungla e a la ronya e a la proyso dels palpetz e a les desfeytes..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxiiij, b

"... e tayla la ungla can es dura de temps e grossa, e la ronya can es de temps, e la proyço que sera en los palpetz."
Joan Jacme Alcoatí f. lxiiij v, a

PRUIG, [PROIG] s.

Pruïja.

"en lur fisura
toca hi la let,
lexa hi de fet
la ordinaria
hereditaria
proig y ardor:"
Roig, Jaume Spill 10.392

PRUÏJA, [PRUITJA, PROHIGA, PRUIGE] s.

Acció i efecte de pruir; picor.

E si son cuyts en aygua rosada, e posat sobre los uylls sana la prohiga de aquells."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Univ. València

"... e ungla e postema al lagremar, e pruija, e imfladura, e durea, e vexiga e ço que crex en l uyl de part de fora."
Joan Jacme Alcoatí f. xxxviij, a

"De pruige: Pruige nex per enterrament de sanc pudrida. E la pruyge al comensament prop dell coll fa floronchos en la carn per diverses locs del cors, e l cuyr es pelat e si no es curat torna en roya."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, f. 102

"Si la ventosa sera posada en lo mig del cap, val a tota infladura de cara e a pudor de nas, e a pruitja de ulls."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. fiij

REPROMÈS, ESA adj.

Promès reiteradament.

"... tres corones e aureoles als sants de Deu repromeses ha guanyades, ço es de virginitat, de martiri, escampant la sua sanch, e de sants doctors per la fe cristiana als enfeels preicant..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V IVa part

REPROPI, ÒPIA adj.

Fals, enganyós, tossut (guit, referit a bèsties).

"... car yo no deuria fer james res per vos car sou lo mes descominal cavaller e repropi d amor que james naxques en lo mon..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXVII

"... apres nostre Senyor poria us demanar les penes de cavaller repropi d amor si en semblant cars fallieu o inconvenient negu se seguia no u voldrieu per tot lo mon..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXV

"Vici amagat es apellat bestia que ha costum e abte de tornar enrere, o que es repropria..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 9, de naufr. f. 214, 3

"Sens interes / de honor o riquesa,
o d alguns bens / fora de aquel propi,
l om contra Mort / esser no vol repropi,
ans cometra / gran perill sens peresa;"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 171, ed. pagès - CXII

REPROTXAR, [REPROXAR] v. a.

Dir a algú una cosa que deu avergonyir-lo; imputar fent-ne retret.

"On eu reproxe n per assay
a la donçella ço que us dis:
-Madona, fimeu, no m es vis
vostre dit sion verdader,"
La Faula d'en Guillem Torroella 628

"... e foren elets .xxvj. cavallers capitans del camp, tals que negu reprotxar no ls podia."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XLV

REPROTXE, [REPROTXA, REPROCHA] s.

Blasme; acció de recordar una cosa per a inspirar-ne desgrat o fer-ne vergonya.

"Dar me podeu / sens reprocha d onor
Treball ne dan / compliment de destresa"
Torroella, Pere de Cançoner de Saragossa f. 184

"A mi fon dat, e tant servi amor,
Que dir no s pot james li fes reprotxa."
Rocabertí Glòria d'Amor 693

"... vos, Tirant lo Blanch, podeu be combatre aquest cavaller sens reprotxe negu ne blasme negu de Rey, jutges ne de cavallers..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LVI

REPROVACIÓ s.

Acció de reprovar; censura severa, blasme.

"... e quant nostre senyor Deu abandona l om o dona, que no l toca, senyal de reprovacio..."
Ferrer, Vicent Quaresma 89, XXXI

REPROVAR v. a.

Rebutjar; condemnar.

"... e havia y una bella pedra, e axi com la volien posar al canto ere massa gran: levaven la n, metien la en altre loch, e no venie en algun loch aquella pedra be; axi, reprovaren la, e los mestres de la obra hedifficaren la paret..."
Ferrer, Vicent Quaresma 93, XX

"E per ço lo mestre doctor com a Catholich christia y gran philosop y excellent theolech reprova la erronea opinio sobredita..."
Sentències catòliques f. sign. D

"E si troben algu que no les vulle oyr o ls contrast, enfellonexen se fortment, e especialment si alguna cosa que dit hagen los sera reprovada."
Metge, Bernat Lo Somni 2.645, lib. terç

REPROVAR v. a.

Tornar a provar; provar reiteradament.

"E la abadessa, apres que ach provada e reprovada aquella dolçor, la quall solia tant a les sues monges esquivar, subiranament fon contenta de son hortola..."
Decameron jornª 3ª novª 1ª