CORTANA s. i adj.
Quartana.
V. febre quartana, febre quartanària, quartana.
"... e aquelles fulles destemprades ab vin dats les a beura a tota persona qui hage febra cortana o cotidiana..."
Receptari de la Universitat de València f. Cxv, v
 CORTAPISA s.
Guarnició retallada i sobreposada que es cus vorejant les faldes i gipons.
V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. cortapisa (v. 2, p. 293), s. franc. Courtepointe.
"vist primes teles,
roba daurada,
de vays forrada
la cortapisa,"
Roig, Jaume Spill 11.826
"En apres venien los mercaders cathalans ab lo consol, vestits de florenti vert ab cortapisa de argenteria, lançant moneda davant lo dit senyor rey."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 82 v
"... la excelsa Princesa qui se era devisada en la seguent forma, ço es de gonella de brocat carmesi de fil d or tirat, ab la cortapisa lavorada per subtil artefici de perles orientals molt grosses mesclades ab robins, safirs e maragdes..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCXXXVI
"Item hun tapit gran fet ab spills e ab huyt scrits en que son les armes Darago ab la corona e cortapisa de letres morisques."
Inventari del príncep de Viana Any 1461
"De castedat / tenim blanca divisa,
Daurat cinyel / de luminosa fe
Y de set goigs / brodada cortapisa."
Català, Lluís Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria
"Item, hun mantell de seda de nostra dona ab cortapisa de seda vermella."
Inventari de la casa i església de N. D. de Lluch Mallorca, 20 de juliol de 1478
CORTARI s.
Mena de drap teixit al començament en la vila de Courtrari (Bèlgica).
"... drap de Lera o cortari que no sien de grana."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur. 12, de Drap. sart., f. 145, 3
CORTAU s.
Cavall curt i gros.
V. Labèrnia: Torra.
"... venia dit senyor Rey a cavall en un cortau, vestit en un sayo de vellut..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. primer, lib. quart
"... amanava de destra un cortau gran gornit ab la cuberta de la Sella un coxinet de cuyro ab una falda de cuyro que anava sobre las ancas del cortau..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 60, lib. tercer
CORTEJAR v. a.
Assistir, acompanyar obsequiosament.
"... que neguna Crestiana no gaus estar, ni portar aygua... a negu Juseu ni Jusia; ni gaus anar cortejar novia Jusia ni partera..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 116
"Un Rich hom hac en sta vila
qui havia fort beyla fiyla:
molts macips la cortejaven
qui del payre no s gardaven."
Llibre dels Set Savis de Roma 2.949
"... ¿sabria t bo, per ta ffe, que alcun cortejas o t sostragues ta muller, o ta filla, o ta parenta, o encara ta serventa...?"
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primera partida, IX
CORTEJAR v. n.
Tenir cort, visitar la cort, fer vida cortesana.
"E vixqueren en gran alegre e en gran deport, vesitant e cortejant tota Calabria e el Principat de Taranto, e aquells llochs que tenien en Principat."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXII
CORTEJAR v. intr.
Festejar, fer festa.
"Tothom qui el dicmenge colra,
ni sa esglesia cortegara,
ni aportara a son altar oblacions."
La Carta tramesa del Cel 95, MS. 732
CORTER s.
Quarter, quarta part de qualsevol cosa.
V. quarter.
"E apres que lo sapient y discret home haura mirat y be considerat lo sinistre seu corter esser axi flach com dalt es dit, es gran raho y molt necessari que ell alse los ulls del seu enteniment y que mire lo seu dextre corter..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. sign. Ev v
"Item si algun costurer benfeytor passara d aquesta vida, que tots aquells del corter o de la partida on morra hajen anar a soterrar lo cos d aquell ensemps ab los .iiij. administradors de la dita Confraria..."
Capítols de la Confraria dels sabaters, tapiners i cuiraters de Barcelona Casa de Valldaura, 7 de setembre de 1405. Arx. C. d'A. (reg. 2.202, f. 92)
CORTER (FALS ___) un. pluri.
Fals quarter, terme d'art veterinària i el quarter o part lateral (dreta o esquerra) de la peülla del cavall quan la coberta còrnia n'és desigual, rugosa, clivellada.
"Vench la ynica
coxa e manca
per dolor d anca
e fals corter,
sens traginer
ni altra guarda,
sens bast, albarda,"
Roig, Jaume Spill 13.158
CORTERA s.
Quartera, mesura de capacitat.
V. carra, cartera, quarra, quartera, quortera.
"Tant n a a la una com a l altra, ço es: tres migeres e cortera en cascuna carrega, a mesura de Gerona."
Epistolari del segle XV XIII
"Item, un arer e un garbell e un almut, e mige cortera, dues resadores e una pala de fust."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 24 de juliol de 1434
CORTERIA s.
Cortesia, polidesa, urbanitat.
V. cortesia.
"... e foren paraules totes belles e totes vertaderes e totes avinents; e negun ensenyament ni nulla corteria no defalli en vostres paraules."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 3, cap. 89
"Ensenyament e corteria
Pert hom cant fa vilania,"
Facet 1.355
CORTÈS, ESA adj.
Que demostra cortesia; gentil, graciós de paraula i de maneres, afable, urbà.
"Ara, pensat d ella, que era tan noble, cortesa e vergonyosa, e s havie a despullar davant lo prefet e tanta gent, com devie plorar!"
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLVI
"Tota pietat es cortesa."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxviij, b. Bib. Univ. València
"Qual tan cortes / qui d amor excepte
cas leig o fort, / puys que Amor lo mane?"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 31, CXV
| | |
