Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    2 de 4    (37 registres)
veure  Guarda, [garda]
veure  Guardabraç, [guardebras]
veure  Guardacors
veure  Guardador, a
veure  Guardamenjar
veure  Guardant
veure  Guardapols
veure  Guardar
veure  Guardar
veure  Guardar
veure  Guardar-se
veure  Guardar-se

GUARDA, [GARDA] s.

Home armat comès a la guarda i vigilància de les portes de viles, castells (habitualment, s'usa en plural).

"... e axi en la millor manera que pogueren anaren fins al portal de la ciutat e les guardes conegueren a Tirant e demanaren li a tal hora hon anava?"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXI

"E en la miga nuyt vench l angel de Deu ab molt gran lum resplandent e estech lur devant, e, espahordides e tremolants les guardes, obri ls lo carcer. Ladoncs les gardes gitaren se als peus dels sants pares e pregaren los que ls menassen..."
Vida de sant Apol·loni MS. Moliné

"... sobiran ben es tal que no pot esser tolt per força, ne ha obs guardes foranes que l guarden de perdre..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa III


GUARDABRAÇ, [GUARDEBRAS] s.

Peça de l'armadura que serveix per a protegir la part exterior del braç.

V.
braçal.

"Los guardabraços signifiquen que lo cavaller deu guardar que los homicides ne nigromantichs no facen mal ne dan a les sglesies."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XXXIV

"Item un guardebras e denant bras de ferro petits."
Inventari del rei Martí 406, f. 94

"Los guardabrassos significa que los cavallers deuen guardar los omeys, los ygromantichs, no facen mal ni dan a la santa Sgleya, ans que amen aquella."
Guillem de Vàroich 8, ed. E. N. C., p. 69


GUARDACORS s.

Vestidura de cos amb mitges mànegues.

V.
gardacors, salvacors.

"E can fom de prop d el leva s ab sa capa blancha, pero vestia .j. gonio deius la capa, deius guardacors que vestia de xapsir blanch."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 87


GUARDADOR, A s. i adj.

Persona que guarda, vigila.

V.
gordador, a.

"Per aquest aytal son representats tavernes e ostalers e guardadors de les cases."
Cessulis, Jaume de Llibre sobre el joch dels escachs (ed. J. Brunet) Tercer tractat, cap. VI

"Ans del partir,
huna beguina
mia vehina,
per mi preguada
e ben paguada
ffiu guardadora
reçeptadora;
e tot lo meu
al consell seu
acomanant,"

Roig, Jaume Spill 3.148


GUARDAMENJAR s.

Lloc de la casa reial on es guarden les viandes. (?)

"Item un guardamenjar de cuyr ab scriptures."
Inventari del rei Martí 258, f. 87


GUARDANT adj.

Que guarda.

"... e l cobeejar aporta l om a foyll guardar, e l foll guardar a desijar ço que plau al guardant..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCLXX


GUARDAPOLS s.

Polsera o polvorell d'un retaule.

"Item prometen en Jacme e en P. Serra pintors de fer lo dit reetaule, so es a saber, de fusta e de pinta ab guarda pols e ab tabernacle semblant d una mostra deboxada en .j. pergami..."
Contracte de pintura d'un retaule de Pedralbes Segle XIV

"... ab un bell altar en lo cap vers la ribera de la mar ab un bell dosser de brocat e guardapols sobre lo altar gornit de argent..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 74

"Item promet lo dit pintor de fer guardapols entorn lo dit retaule ab fulodies de colors ab les senyals que los dits yurats voldran."
Contracte del pintor Ramon de Mur Guardiolada, 1421


GUARDAR v. a.

Mirar, observar.

V.
gordar, regardar, reguardar.

"... e vengren al loch on era estada la bataya demunt dita, e, guardants dessa e dela, veheren sobre un coyl .cccc. sarrahins a peu..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XIX

"E com te sera cruel guardar e pensar alt en los benahuyrats e en lurs bens, los quals pogueres haver hauts, si t haguesses volgut...!"
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.581, tercer punt

"E, a provacio de aço no cal sino guardar la gran ajuda e valença que faes al sant Rey en Jacme, al qual per conquistar lo Regne de Mallorques dona lo quint de tots vostres bens."
Rei Martí I Proposició del rei Martí en les Corts de Perpinyà Any 1406

"Adonchs los dexebles se començaren tots a guardar los uns als altres..."
Evangeli de sant Joan Còdex del Palau, f. 114

"E si algu haura dit lo contrari, o passant no les haura guardades, car de esser ben mirades han gran desig, volrien lo haver mort de lurs propries mans."
Metge, Bernat Lo Somni 2.400, lib. terç


GUARDAR v. a.

Preservar, conservar sense alteració. Protegir.

V.
gordar.

"... qui d aquestes polvores se fregara les dentz... les fa sanes longament, e beiles e blanques e fermes, e guarda les de podrir e de roveyl..."
Tròtula de Mestre Johan 19 a

"E segons que la historia descriu, aquell molto ab vellor d or era guardat per maravellosa cura e estudi del Deu de la batalla..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 193


GUARDAR v. a.

Complir, observar manaments, lleis, deures, obligacions.

"E hac n i alguns qui dixeren: -Aquell hom no es de Deu, que l dissapte no guarda."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 180


GUARDAR-SE v. refl.

Fer atenció a, mirar-se en alguna cosa per a fer-la amb molta cura.

"... e mit hi les millors especies que pusques trobar e guarda t que lo polp sia be mundat e mit hi lo farciment..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviij, c. Bib. Univ. València


GUARDAR-SE v. refl.

Preservar-se, evitar un mal, un perill.

"Item dix: aquell es savi qui s guarda de son amich."
"Dix: -Yo m puch guardar de mon enemich e no puch fer de mon amich."

Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 92 v, col. 1-2


torna a dalt