AMORETA s.

L'aimia, la dona amada.

"En apres se deu perpensar,
De tot en tot studiar
On pora trobar soleta
La sua dolsa amoreta"
Facet 1.094

AMORETA s.

Usat en plural designa els senyals, gestos, marques, expressius de l'amor.

"Les dones de gran vallor
Blanquas son de sus lo negre,
Vos offeran de bon grat
Totes les lurs amoretes."
Cançoner de Nadal xviij

AMORISCAT, ADA adj.

Que té semblança o relació amb els moriscs.

V. moriscat, ada.

"Dolent era son linatge
tambe fill de amoriscat,
segons feya lo nafratge
be mereix esser cremat."
Cobles ara novament fetes sobre la mort d'en Malet Barcelona, 1549

AMORÓS s.

Amant.

"... jo t sitere esta nit per lo meu sacretari, car la scuredat es abta amagatay dels amorosos, e tu esser sol ab mi fer me n has segura dins ma cambra..."
MS. 352, f. 148 vº. Bibl. de Catalunya

AMORÓS, OSA adj.

Enamorat, ada; amant.

"... ço es que los cavallers qui al torneig vindran si son amorosos de vidues vengan ab paraments burells e negres... e per aquesta raho sera conegut cascu de qual manera d aquestes dones sera amorosos."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, 27

"La amor de aquella me ha vensut. Si la fama antiga es vera, tots sots stats amorosos, axi com yo. Placie us, donchs, que la dita muller mia vullats a mi restituir."
Metge, Bernat Lo Somni 1768, lib. terç

AMORÓS, OSA adj.

Amable, agradós, afectuós.

"Aytal hom es comunament dispost a sostenir pacientment injuries e esser cortes e dolç e amoros a tot hom, e es affable e gracios e de bones respostes als altres, ..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.340, cap. VII

"... feu resposta al dit Illustre Primogenit regraciant li las effables e amoroses paraules ab que ab son rahonament havie comensades, ço es aquellas de "mos frares e bons amichs..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 102

Fitxa Dubtosa AMORÓS, OSA adj.

Suau, dolç, agradívol, referit a coses materials.

"... e ha donat de fort fin vi vermell aytal com lo de Benna (?) e vin cuyt que ha xix. anys que es fet, e es estat cascun vin axi amoros que de tots estaments n ich ha qui parlen ebrayce, grece et latine, que peça no se n te ab altra."
Itinerari de Joan I n. 270

"... ni fam ni set no y passam, ans nos trames manna del cel al desert pus dolça e pus amorosa que no es mel."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 17, XVI

"E quant vench en l altre dia nos haguem el garbi dolç e amoros, e mena ns a aquel port."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 490

"Tant vos vey lo cors gracios,
Los ulls amorosos e rients,"
Planys del cavaller Materó 524

AMOROSITAT s.

Tendència natural a l'amor, inclinació ingènita a amar.

"E diu aquest Sanct, que aquell glorios ull del Salvador guardara en gir e a tota part a cascu dels Benahuyrats, en manera de hull falaguer, en sobirana honestat e amorositat..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.740, tercer punt

AMORTAR v. a.

Apagar, extingir.

"Dix lo savi: -Fil, digues que mente cel qui diu que mal ab mal s amorta, e si u vol provar que faça dos fochs erexats si amorara la I. l altre, mas ben amorta lo mal axi com l aygue lo foch."
Màximes morals Docs. Arx. C. d'A. v. 13, p. 169

"E aquel blanc de mig amorte la calor de l estomac..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 12, d

AMORTAR-SE v. refl.

Apagar-se, extingir-se, sufocar-se.

"Dix lo savi: -Fil, digues que mente cel qui diu que mal ab mal s amorta, e si u vol provar que faça dos fochs erexats si amorara la I. l altre, mas ben amorta lo mal axi com l aygue lo foch."
Màximes morals Docs. Arx. C. d'A. v. 13, p. 169

"... que una candela encesa, si la meteu en loch clos, tantost se apagara; mas, si no esta closa, cremara e no se amortara..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXVI

AMORTAT, ADA adj.

Apagat, ada; ofegat, ada.

"Prin quelimia cremada e amortada en let..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxix, a

"Altres que stiguen en haver plaers desordonats, los quals los desvien de bona raho, car per aquestes coses mes que per altres es la raho amortada."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa II

"E l ayga en que es amortat lo fferre, val de la menao e de l afluxament de l estomac e de part de colera..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 96, a

AMORTIR v. a.

Esmortuir, moderar, minvar, temprar, apagar.

"... e veus aquell hom mort a fam davant li posen una bella taula parada... mas veus que no n pot menjar, di, apagar li ha la fam a aquest hom? No pas, ans la li encendrie... que no la amorte."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. VI, 122 v