BAVEROL s.

Diminutiu de baver.
Pitet de llenç que protegeix el pit dels infantons contra la bava.

"Item, a .xx. de iuliol l any de .m.ccc.lxxiiij. e per manament de la senyora reyna, foren fets de .iiij. canes de drap de Vilafrancha camisetes e gambuxos e baverols a l infant don Jachme, fill del senyor Duch."
Inventari de la cambra de la reina Elionor MS. Arx. Capitular de la Seu de Barcelona, f. lxxj, v (Drap de lin). Tortosa, 1371

BÈSTIA VERINOSA un. pluri.

Aquella que té o és suposada tenir o escopir verí.

"Les virtuts de la dragontina; la primera virtut es aquesta: que si hom se unta del such d aquesta erba, nulla bestia verinosa no es que li pusca noure, axi com es serp, larguandax o scurpi."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 51; MS. n. 216, f. lij, b. Bib. Univ. València

BEVERATGE s.

Beuratge.

V. beuratge.

"Les quals letres com Alexandre hac legides, demana lo beveratge e begue lo sens tota sospita, e, begut, liura les letres al dit Philip, dient li que les legis."
Canals, Antoni Valeri Màximo 2.421, lib. III, tit. VIII

BEVERRE s.

Gran bevedor.

"... car haver bon vi e beure poch fa crexer la set e fa l om beure mes e mes, e per conseguent ret l om gran beverre;..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià

BO (HAVER A ___) loc.

Trobar bo, prendre a bona part.

"... que molts notables homens de aquesta ciutat e per aventura dels pus notables e mes en nombre, son qui no han a bo ço que s enpren..."
Lletra de Pere Becet al rei Barcelona, 13 de febrer de 1418

BOVER s.

Qui llaura amb bous, o els pastura, o condueix; figuradament persona grossera.

V. jover.

"E la rabia d aquesta envya o furor los turmenta tan fort que delerar los fa davant los seglars, dien no tan solament mençonegues, mas bavequies de bover."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xlv, v

BROET DE VERINS un. pluri.

Aliment quasi líquid, confeccionat a base de brou, llet i ous (així nomenat pel color verd que li comunica el julivert picat que entra en la confecció).

"... e veuras de dintre la escudella que sera vert e damunt sera blanch, per ço ha nom broet de verins."
Nola, Robert de Art del coch Bon broet de verins, f. XVIII v

BRU (DEL VERD FER ___) fr.

Donar entenent una cosa per una altra (DCVB).

"Del vert fan bru
a la Badessa:
par los revessa
e vella mala
si no ls es tala
qual la volrien;"
Roig, Jaume Spill 5.508

CALAVERA s.

Caravela, embarcació lleugera.

V. caravel·la, caravera.

"Lo dit dia lo honorable en Ramon Guerau, capita de la galera appellade de la guarda que la Ciutat novament ha armada... victoriosament intra en la platge de la dita Ciutat ab presa de una calavera la qual senyoreiave un appellat... cossari, la qual havien intrada e presa ab força d armes."
Novells ardits 29 d'agost de 1455

"Primerament sobre la restitucio de la seguretat, ço es, per les despeses fetes en tres carretells oli tramesos per mi ab calavera d En Jaume Fuster qui se cuyda perdre en la plaja..."
Epistolari del segle XV XXXVIII

CALAVERA s.

Crani d'un mort.

"Finaliter, trobaren una calavera sequa e tots los ossos sechs, solament la lengua era viva e vermella e parlava be."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. IV, f. 24 v

CALIVER s.

Caliu, braser, carbons incandescents. (?)

"A pauch moment vaig me girar
Sentint pudors,
E viu gran colp d Emperadors
Reys e magnats
..............................................
Stants en un gran caliver
Tots arrengats
Plorant ab crits desesperats
E gemegants,"
Testament d'En Serradell

CANÓ DE LA VERGA un. pluri.

Uretra o canal excretor de l'orina en l'home.

"Sia pres un ayl e sia parat e pux sia n tret lo gril qui te en mig essen mes en mig del cano de la verga del hom per lla on horina."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXCIII