ENSORDIR v. n.

Esdevenir sord.

"Home glot, con es a sa taula menjant sos menjars e ses viandes saboroses, ses orelles se comensen a ensordir e no oen los pobres qui per amor de vos queren almoyna..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 28, cap. 145

ENSORDIR-SE v. refl.

Tornar-se sord.

"Lavors lo peccador s espaordeix, lo cor tremola, lo cap se encorba... los uylls se entenebren, les orelles s ensordexen..."
Anònim Speculum peccatoris MS. A- 275, cap. IV. Bib. comunal de Bolonya

ENSORRAT, ADA adj.



V. Cf. DCVB, s. v. ensorrar.

"... e l bon ensenyament nedege los exemplis de les costumes, mas los que tenen los corsos ençorrats."
Rei Jaume I Llibre de saviesa

ESTESORES, [STESORES] s.

Estisores.

V. tisores.

"Item .iij. stesores niellades les dues, e les altres blanques ambolicades en un passol."
Inventari del rei Martí 31, f. 75 v

"Item unes stesores de Sicilia e altres pus poques conservades dins un stoix de cuyr ab un cordo blau."
Inventari del rei Martí 36, f. 76

"Item dues stesores de Sicilia ab son stoix, ço es, la un groch e l altre negre ab un cordo vert ab que tenen abdosos."
Inventari del rei Martí 48, f. 76 v

ESTISORA s.

Tisora. Usat generalment en plural.

V. tesores, tisora, tisores.

"... e prengueren Pilat e despullaren li la gramalla que era molt noble, e tallaren li entorn de la cota e de la gonella ab estisores fins als genolls..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 7, XXI

ESTISORAT, ADA adj.

Tallat amb tisora; aplicat especialment a la moneda.

"florins vells tria,
ella ls canvia,
baratarà
e comprarà
timbres trencats
e stisorats,
nachcis e mals
falsos reals."
Roig, Jaume Spill 8.223

"En aquest any mcccclxxx fonch feta mutacio de la moneda en lo Regne de Valencia per acte de Cort. E fonch feta molt gran revolucio en tot lo dit regne per los quitaments dels censals que s feyen per la moneda esser dolenta, stisorada e minva."
Protocol del notari Joan Gamiça Arxiu del Col·legi del Patriarca

EXORDI, [ESORDI] s.

Primera part d'un discurs oratori; entrada en matèria.

"Si has a tractar de les epistoles, primerament loch et temps posa. Primerament la salutacio; enapres l esordi; tercerament la narracio..."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

"vull fer conexer,
ben avisar
he divisar,
exordi fent
sucçintament,
la llur costuma
narrant en suma:"
Roig, Jaume Spill 398

FORÇOR, [FFORSOR] s.

Gran força.

"E lo ffoch sia clar e lo vexell en que el coureu sia gran per tal que l unguent no sobreisca per la fforsor del vinagre."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVIIII

FORÇOR, [FORSOR] adj.

Més fort.

"E com aquesta temptas lo dit religios ab molts pus forçors afalagaments que los diables e ab mes sens comparacio..."
"E com lo dit religios, apres la temptacio, demanas a Deu que era estat allo que axi forçor temptacio l avia esvait, estech li respost que:
- Malicia humanal e de ton linyatge ta ara esvait, que es la pus forçor a hom que res altre que s puxa trobar."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXXVII

"E en Leyda porie fer tan forçor fret alcun an que no solament torongers hi morrien, ans hi enacara hi morrien totes les erbes e tots los arbres."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. IV, cap. I

"Mal beure e mal menjar,
Mala barena, mal sopar
E al vinagre forsor,
Pa bescuyt a tenor,"
Llibre dels Mariners

"... trenquen se los arbres ab gran escroxit, e les entenes de les veles, per forçor departiment arrenchades, se trenquen en diverses partides..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XXXI, 10.125

"En retorne a la mayso
Volent sopar,
De que m convench tantost lexar
Per gran fredor
Qui m vench al ventre, tant forçor
Que m trasch de seny"
Testament d'En Serradell

"nunçiador
pus alt, maior
que l misatger
de la muller
de Manue
com fill ague
Samso forçor."
Roig, Jaume Spill 11.323

FORÇORMENT, [FORSORMENT] adv.

Molt fortment, furiosament.

"Tot quant li dius li torna anuy,
E irex se leugerament
E crama dintre forsorment;"
Facet 1.438

FOSSOR s.

Covador, cultivador, hortolà.

"E quant vench al vespre que haguem sopat, era nuyt, vengren nos be .D. dels fossors d aquels qui eren majors e meylors entre els..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 299

GENSOR adj.

Més gentil.

"Gracias mil, Na cors gensor,
Ara avets l amor liada
De tot en tot e conformada."
Facet 1.087