Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    4 de 7    (82 registres)
veure  Quintana, [quintane]
veure  Quintar
veure  Quintarada, [quinterada]
veure  Quintars (A ___)
veure  Quinter
veure  Quintern
veure  Quinternat, ada
veure  Quiny que ___ sia
veure  Quiny, a
veure  Quiny... se vol
veure  Quinzè, ena
veure  Quirat

QUINTANA, [QUINTANE] s.

Certa porció de terra immediata a un poblat o casa de camp.

"... e ligaren les mans de part de tras e a le quintane de dit Oller lo deguolaren..."
Llibre de despeses de l'Almoina del pa de la Seu Girona, 1523


QUINTAR s.

Pes de cent lliures.

"... car en axi com l ome met mes de forsa corporal en levar .j. quintar de terra que e levar una palla."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 7, cap. 323

"Que l rey de Sicilia ja sabets quin guardo nos ha retut del servey que li faem, e nos e nostres pares, que tantost com hach pau nos gita de Sicilia ab un quintar de pa per home."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CCXXX

"Lo quintar ha .cxxviij. liures, e son .iiij. arroves."
Costums de Tortosa lib. novè, rúbr. XV, II


QUINTARADA, [QUINTERADA] s.

Dret dels mariners navegants, no a salari fix, sinó en societat pels guanys, de carregar al vaixell roba pel seu compte; unitat de pes i capacitat per a la càrrega.

V.
quintalada.

"Lo senyor de la nau es tengut al mercader de portar les quintarades que haura noliejades del mercader, e lo mercader deu pagar lo nolit segons que empendra ab lo senyor de la nau."
Consolat de Mar tit. IV, cap. LXXXV. Port de quintarades

"... estich aci ab lo llahut que noliegi aquí, lo qual se diu d En Pujades, carregat d oli, forment e altres quinterades de mes profit que no es estat lo carrech del viatge passat."
Epistolari del segle XV XXXIII


QUINTARS (A ___) mod.

A pes de cent lliures.

"Item, mana mes a tot hom e a tota persona qui en l any present haia venut o vendra esplets de vinyes o verema en plaça a menut o a quintars, o en altra manera, que ho deia denunciar als dits delmers del senyor Rey..."
Crida pública a Mallorca 3; 13 de setembre de 1386


QUINTER s.

Perceptor, recaptador de l'impost del quint.

"... e que ço que los dits jurats ab aquells o major partida d aquells, present los dits batle e quinter, sera concordat e ordenat sia valit e ferm axi com si per tots los del dit comu era atorgat e ordonat. Plau al senyor Rey pero que cascuna vegada hi haien a esser lo batle e quinter, o lo dit batle, per ço que no sie fet res en preiudici de les regalies."
Capítols del comú de pescadors de l'Albufera València, 10 de juny de 1393. Arx. C. d'A. (reg. 1.905, f. 126)


QUINTERN s.

Quadern de cinc plecs de paper.

"Axi mateix, senyor, es mester que m trametats lo derrer quintern, per ço que sapia en Fontana en quin loch se n es jaquit, car ja havets, senyor, la quarta part de la dita obra..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, ap. XI


QUINTERNAT, ADA adj.

Que és de la forma del quintern (quadern de cinc plecs de paper).

"Item un altre libre de forma de quatre cartes lo full en paper quinternat de pergami..."
Inventari dels llibres de la Reina Maria 21. Any 1458

"Item altre libre scrit en paper quinternat de pergami, ab cubertes engrutades ab aluda blanqua, intitulat Rosa de medicina."
Inventari dels llibres de Jaume Roig 45. València, abril de 1478

"Item un missal segons lo bisbat de Valencia escrit en paper quinternat de pregami ab cubertes de post..."
Inventari de mossèn Jaume Topí Arxiu Municipal de Sant Mateu; any 1447


QUINY QUE ___ SIA

Qualsevol, quin que... sia.

V.
quin, quina que... sia, quinsevol.

"Item que nuylla persona de quinya que dignitat o condicio sia no gos peynorar per sa propria auctoritat, ne fer peynorar, ne sofire peynorador per neguna rao..."
Ordinacions fetes en Cort V. Anuari IEC, I (1907)


QUINY, A adj.

Quin, a.

"Quinya salut es del cors pus que esta a fiança de rebre los mals?"
Rei Jaume I Llibre de saviesa 155

"Apres dix a l altre: -E tu, quiny hom es? -Aquell respos: -Yo so gentil hom, e so partit de la mia ciutat ben vestit e be encavalcat..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXVI

"... mas sent Luch no diu la continencia, mas poden pensar quinya devie esser aquella contricio que per lo cor devie rompre."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXVI

"Faraig reya, dient: -Quiny mal meren aquests que en ma fe no crech millors catius hague al mon?"
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 47


QUINY... SE VOL adj.

Qualsevol.

"Quan venie lo dia del dichmenge o de la festa manada de tenir, ella anava lla, per be que plogues, nevas e fes fret, ab fanchs, quiny temps se vol se fes..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LIV


QUINZÈ, ENA adj.

Numeral ordinal de quinze.

"... la quinzena, fa tres parts de la hostia: a significar que lo cors romas en lo sepulcre e la anima devalla al lim..."
Ferrer, Vicent Quaresma 170, XLI

"De çafra sia donada entegrament la quinzena part del delma de la flor o de la venda..."
Sentència de Jaume I sobre delmes i primícies (s. XV). València

"Era aquesta Laquesis donzella que anvides lo quinzen any traspassava, assats gran de la persona e de maravellosa bellesa."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24


QUIRAT s.

Petita moneda estimada en mig diner.

"Item, tot navili de dues cubertes o de tres, pach per dret de Consolat I liure, XII quirats... Item, tot navili de sent salmes en jus, pach per dret de Consolat XII quirats. Item tot mariner o tengut de navili, qui en Alexandria ira, pach per dret de Consolat I quirat."
Capítols del Consolat d'Alexandria Any 1381

"Dix Saul: -¿Com irem nos a aquell bon hom, si no tenim res que li donem? -Dix l infant: -Jo he .j. quirat de pessa d argent e dar lo li hem."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 97


torna a dalt