CONQUERÓS s.

Conqueridor.

"Per xantar al conqueros
En Jacques, l hom portentos,"
Llull, Ramon Lo conqueriment de Mallorca Pròleg

CONQUERRE v. a.

Conquerir, conquistar, adquirir per força d'armes.

V. conquerer, conquerir, conquestar, conquistar.

"... e ab cascu d aquest matrimonis deu aver la favor de la Esgleya a conquerre la una d aquestes coses..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia III, 11

"Item que poran conquerre ço que roman de la illa de Roses. Item que poran conquerre les illes de Romania."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia III, 91

"... per ço que entenats que major volentat hinc havem de aturar e de conquerre aquest Regne, que sia a servici de Deus."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 237

"Quant hagueren desbaratats los Serrayns e conquestes moltes ciutats, viles e castells, lo rey de Arago e los altres reys de Spanya se n tornaren cascuns en sa terra."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. V

"E per raho de aquesta promesa que ll feya, lo rey de França li donava lo regne de Valencia, com lo hagues conquest e tolt al rey d Arago."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXIV

"Donchs com los nobles gogs aguessen conquesta la major partida del mon, sguardant en qual part porien milor habitar, pensaren Espanya esser pus delitable e pus abta e millor de totes les altres..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 4 v

COQUER s.

Fabricant de coques (DCVB).

"... acostumave de donar XXX lliures a n P. Bages seller e a n P. Dernia coquer, ço es a quisqu XV lliures per sonar lo dit seny de die e de nit..."
Novells ardits 15 de març de 1436

DESQÜERNAT, ADA adj.

Desenquadernat, ada.

V. descoernat, descornat, desquarnat.

"Item un libre appellat De les conquestes ab cubertes negres, cinch bolles, en paper scrit, maltractat e desquernat..."
Inventari dels llibres de la Reina Maria 18. Any 1458

"Item, dos libres en paper, de forma de fulls, desquernats, ab cobles."
Inventari dels béns d'Ausiàs March 79. València, 3 de març de 1459

"Item molts querns e libres desquernats imperfets en paper que no valen res."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

"Item: Les cent balades, descuernades en paper."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

EMBROQUERAR v. a.

Revestir de morter.

"Embroquerar o reparar la paret. Trulisso, as, avi, are, atum.
Lo instrument per embroquerar o reparar. Trula, trulae.
Paret embroquerada, o reparada. Paries trulissatus: Loricatus.
Los granets de la cals, que parexen en la paret embroquerada, Grumulus li.
Morter per embroquerar. Arenatum."
Pou, Onofre Thesaurus puerilis cap. De la paret y vocables de edificar, Ed. de 1591

ENQUER adv.

Encara.

V. encara.

"Mas no us desesperets ades,
Que enquer se pot smenar,"
Planys del cavaller Materó 251

"Enquer deu fort / a senyor sovenir
Del qui l a fayt / e l poch esmenda far,"
March, Pere Sirventès Cançoner de Saragossa, f. 107

"Per ço com es aquest lo meu divis
Que tinch al cor etz als pits a vegades
Ez enquer mays que les mies tornades
De mos dictats sapiats que no m oblida"
March, Jaume Diccionari de rims de Jaume March 43

ENQUERAR v. a.

Inquerir; indagar.

V. enquerre, inquirir.

"E mantinent ana se n En Dalmau, senyor de Peralada damunt dit, per cascun alberch de la vila singularment, e enquera en suma quina vianda havia en la vila."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CL

ENQUERIDOR, A s. i adj.

Inquisidor, a.

"... fon en aquesta Ciutat un frare menor enqueridor de la eretical opinio..."
Decameron jornª 1ª novª 4ª

"Apres fo fet establiment que fossen enqueridors sobre l apostoli, e que una vegada l any ne fos capitol, e que si havia fet falliment per tot aquell any, que n fos punit."
Llull, Ramon Blanquerna cap. 89

"No es entrat enqueridor en los angles dels vostres secrets; vostras se son aquelas cosas que de dia en dia vos havets estojadas..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XXXI

ENQUERRE v. a.

Inquirir, indagar.

V. enquerar, inquirir.

"E les proves sien eletes de la vila, no d altra, si doncs per aventura plus loin, fora comdat, no era l plet a enquerre."
Usatges de Barcelona Precipimus

"Dona qui fassa mal respost
Quan l enquerrets,
Ges per ayço no la lexets,
Car truffes son."
Metge, Bernat Llibre de mals amonestaments 70

"... saber be respondre a aquells qui de amors les enquerran;..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.698, lib. terç

ESCAQUER s.

Tauler d'escacs.

"Ara parlarem de l escaquer. Es sabedora cosa que aquell escaquer o tauler representa la ciutat de Babilonia."
Cessulis, Jaume de Llibre de bones costumes dels hòmens 4t tractat, cap. primer

ESQUERA s.

Línia de batalla d'una flota ancorada o afrenellada: tropa, cos d'homes armats.

"E puys l endema dia de sent Esteve .XII. galees de Geneveses partiren se de la lur esquera e anaven combatre .I. nau.............. E l almirayl nostre feu exir de la sua esquera .V. galees leugeres e puys .II. es e foren .VII. ..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia III, 228

"E lavors tornaren se n totes .XII. a la lur esquera, e les nostres .VII. a la nostra..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia III, 228

"E plus enquer assatz d onor me fen,
Tant que m feren esser de lur esquera.
Si que fuy sext entre tant de gran sen."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. IV, 100

"... e com ells vaeren que adeveres se feya, les X galees de pisans van exir de la esquera e van arborar, e, en roda ab lo vent qui era fresch, van se metre en mar e pensaren de fugir."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LXVII

ESQUERA FETA mod.

En formació, en correcte ordre de combat (terme de la milícia).

V. esquerra feta.

"... ells vaeren venir lo compte Ner, esquera feyta e ordonades ses bataylles, si hanch vaes venir be gent ordonada de bataylla."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXV