NOCUMENT s.
Acció i efecte de noure; dany, damnatge, perjudici.
"... consenten als enemichs lurs ço que volen, e ls satisfant aytant com poden, hoc encara donant nocuments als lurs propris amichs, solament que ls enemichs no ls noguen e que ls lexen estar."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià CVIII
"Empero que lo dit frare Charles, ans de totes coses, faça e conduesca que les galeres de vilatge no facen degun nocument, almenys fins les dites galeres del Senyor Rey sien tornades en Cathalunya, a deguns vassalls, viles o lochs, navilis, fustes, barques, persones, bens e mercaderies de la Senyoria e obediencia del dit Senyor Rey..."
Instruccions de Pere de Portugal a son ambaixador prop del duc de Calàbria 23 d'abril de 1465
"... e no exequtar lo que us sera vist portar nocument a la desijada conduccio e exida bona d aquest negoci."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A., v. 14, p. 80
"... que negu no aprofitas a la cosa publica axi en una part que nogues en altra, mas que aprofitas entregament sens nocument e sens peresa de aprofitar a tota, en quant en ell fos."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 2.735, cap. XIX
"Tal questio es aquesta com qui demanas que al peu per que no li feren que s ves, que moltes vegades se guardaria de la pedra y de la serp y de altres tals nocuments."
Torre, Alfonso de (orig. castellà) Visió delectable cap. xxxiiij
 NOCURA s.
Incúria, indiferència, manca d'interès.
"Deu les ne paga
e dona plaga,
per tal nocura
obrant natura;"
Roig, Jaume Spill 9.183
"E, si no les sap, per nocura o negligencia, deu lo n rependre, e dar penitencia e carrech que n sia curos d aqui avant."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.088, tercer punt
"... e cant lo prevere mostra lo Corpus Xristi, cela hora el comansa a dir: -Bel Deu payre, no m oblits ne m gits a nocura..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 42 v
NOCURENY, A adj.
Que no té cura d'una cosa; indiferent, negligent.
"... que ladonchs lo Princep ratifique les malfeytures dels seus Officials, com la sua correccio es pereosa e nocurenya en los delictes."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa segona partida, IX
NODRIDAMENT adv.
Pulcrament, netament, curosament.
"Deus saber que la taça, o lo gobell, o l anap ab que beus, si nodridament se te, se deu tenir deius e no per la hora, per guardar lo de trencar e per servar major nedea en ço que dins es."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià
NODRIDOR s.
Aquell que nodreix, alimenta o fomenta; mantenidor, sustentador.
"E lo princep dels mals esperits, acompanyat de terrible companya, comparech aqui, alleguant que yo pertanya de dret a ell, per tal com era estat un dels principals nodridors del scisma que es en la esgleya de Deu."
Metge, Bernat Lo Somni lib. II
NODRIDOR s.
Criador, aquell que s'ocupa dels ocells.
"Encara cove que ls nodridors dels aucels sien homens tenprats sostinents, e no sien jutyadors ne enbriachs ne necgligents."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 109. Bib. Univ. Barcelona
NODRIDOR, A adj.
Que ha de ser nodrit o nodrida; a nodrir.
"No deu esser jutgada cosa reprenedora si apres massa grans trebayls, los quals per la cosa publica nodridora volentaris plaers apetim per tal que als sotsmeses nostres repos apparellem..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del falconer mayor
NODRIDURA s.
Educació, criança.
"Gran mal ma fa tant prest lexar
Bens temporals e nodridura;
Pobres e richs tu fas lexar
Mort, pus aytal es ta ventura,"
Carbonell, Pere Miquel Dansa de la Mort 30
"Primerament digam alqunes coses de la nudridura e de la guarde."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 110, c
NODRIGADOR, [NUDRIGAR] s.
Criador d'animals.
"... per be de la cosa publica, e per tal que los nudrigadors de bestiars hagen mils manera de nudrigar, e que lo poble hage compliment de carns, mils que al present no ha..."
Crida pública a Mallorca 17 de juny de 1385
NODRIGAR v. a.
Nodrir, alimentar, criar, mantenir.
"Qui nodriga no meniga. Qui nodreix poquet troba granet."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona
"Item que algun carnicer ne altra persona, qui sia revenedor, no gos comprar en tot lo terme de la ciutat alguns cabrits ne anyells qui sien menats o portats en la ciutat, si donchs no son anyells qui vulla per nodrigar, sots pena de cent sols .v. libr."
Llibre de Mostassaf 59. Capítols dels carnissers. Mallorca, 1448
NODRIGAT s.
Aquell que ha estat nodrit o criat.
"... la nodriça, confortant la reyna que tornas en si mateixa, dix - Ho Phedra, leva lo cap, alça los teus esguarts, no ages triga de parlar, vet lo teu nodrigat Ypolit qui t te abraçada."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipòlit e Phedra, p. 442
NODRIMENT s.
Força nutritiva o alimentària, aliment.
"Dix que l paniç la sua compliçio refreda e desseque e es de poc nodriment al cors..."
"Dix .D. que el es de menys nodriment al cors que negunes de les laors on hom fa pa..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 38, d
"... que axi com de l humanal cors los membres de la part dreta del dit cors majors nodriments reeben e per major força son reformats, axi reyals comtes, barons e altres cavallers de la part dreta de nostre cors en conseyll sien decorats..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la manera del seer e proposar en consell nostre
| | |
